Raimon Obiols: L’apunt del dia/159 (El que hem d’evitar, 6: L’abstenció)
El que hem d’evitar 6: L’abstenció
26 de juny de 2023
Reconec, d’entrada, que s’abusa del recurs de dramatitzar l’abast de les consultes electorals. Sempre que hi ha eleccions a la cantonada es multipliquen les declaracions, anàlisis i comentaris afirmant que «ens trobem davant d’una cruïlla decisiva», que es tracta d’«el vot de la nostra vida». etc.
Dit això, estic tan convençut que les eleccions del proper 23 de juliol són transcendentals que no puc estar-me de recórrer a aquest argument. Aquest vot tindrà conseqüències superlatives. Determinarà el nostre futur col·lectiu per una llarga etapa. Demano excuses per l’altiloqüència: estic totalment convençut que es tracta d’una elecció històrica.
El resultat del 23 de juliol no està escrit. L’ alternativa és clara: o un govern presidit per Pedro Sánchez o un govern presidit per Alberto Núñez Feijóo. La dreta diu que ja ho té guanyat. Que Sánchez serà «derogat» i que Núñez Feijóo serà president. Però en realitat no ho sabem, no podem saber-ho fins que s’hagin tancat les urnes i comptat els vots. Els factors determinants seran aquests: Aconseguirà l’esquerra mobilitzar el seu electorat? Quin serà el resultat obtingut per les forces regionalistes i nacionalistes?
Les conseqüències dels resultats electorals són perfectament previsibles. Un nou govern de Sánchez pot prosseguir unes polítiques econòmiques i socials que han donat uns resultats clarament positius si es comparen amb l’entorn europeu. Però diuen que la gent això no ho tindrà en compte, que es votarà a cop d’emocions. Un govern de Núñez Feijóo seria, en matèria de política econòmica, un enigma. Però dues coses es poden advertir: faria una política al servei dels més rics, i portaria a una nou augment de les desigualtats socials i territorials. Parlen de «derogar el sanchismo», però pensen en atorgar privilegis i derogar drets.
Un govern de Sánchez no resoldrà de la nit al dia els problemes del desencaix Catalunya-Espanya ni, en general, els derivats del pluralisme de sentiments d’identitat col·lectiva existents a Espanya, però els abordarà des del respecte i mitjançant el diàleg. Però un govern del PP, pressionat per Vox (o un govern de coalició de les dues dretes) és del tot evident que exasperaria de nou i empitjoraria aquests problemes: les tensions identitàries els hi serveixen per guanyar vots. Entrar en un nou període de confrontació instrumental i exasperada de les identitats, les llengües i els sentiments, seria una passa enrere de pèssimes conseqüències, un increment de la polarització, que multiplicaria els conflictes entre territoris. A Catalunya, els sectors independentistes que preconitzen una «abstenció massiva» volen exactament això: que Vox sigui al govern de Madrid com ja és al de València. És la política d’«accentuar les contradiccions» que, com ha demostrat tantes vegades la història, porta a pèssims resultats.
A Europa, un nou govern de Sánchez seria un factor clau, no sols per les esquerres i els federalistes europeus, sinó també pels liberals, centristes i conservadors europeístes que veuen amb creixent preocupació l’onada nacionalpopulista de la dreta radical i «sobiranista» a Europa, i s’oposen a subordinar-s’hi resignadament. Un govern de Feijóo seria, en el millor dels casos, un element passiu i neutral de cara al futur de la Unió europea; i, en el pitjor, seria un un factor addicional de disgregació europea que reforçaria els plantejaments dels Orbán, Meloni, Le Pen, etc.
Cal seguir? Les eleccions del 23 de juliol son decisives! Hem de prendre clara consciència que marcaran el nostre futur per un període probablement prolongat!
P.S.- Hi ha també en joc, en aquestes eleccions, una qüestió de decència política elemental. Ho deia la revista Política&Prosa en un editorial recent: «la solidesa dels arguments de poc servirà si no es trasllada al terreny de les emocions, on s’ha instal·lat el mantra del Partit Popular de «derogar el sanchismo», un exemple de manual d’una personalització perversa de la política». L’abstenció, sempre respectable, resultararia ben difícil d’entendre en aquesta avinentesa.
