Raimon Obiols: L’apunt del dia/56 (Esbroncada, multa, descivilització)

Esbroncada, multa, descivilització

15 de març de 2023

“Ets un merda!”, “un imbècil!”, “un bufó!”, “un inútil!”… Aquest va ser el lèxic que Cyril Hanouna, presentador estrella del canal francès C8, usà el passat 12 de novembre de 2022 contra un jove diputat de La France Insoumise, Louis Boyard, en el programa “Touche pas à mon poste” (1). El diputat s’havia atrevit a criticar  Vincent Bolloré, propietari del canal C8, acusant-lo d’haver “desforestat el Camerun” i de ser “una les cinc persones més riques (que) empobreixen França i Àfrica“. Hanouna (que diu que el seu patró, Bolloré, és com el seu “germà gran“, a qui deu una “lleialtat indestructible“), va reaccionar amb una esbroncada propera a la pallissa.

Fa pocs dies, l’Autoritat de Regulació de la Comunicació Audiovisual i Digital (Arcom), l’autoritat pública francesa independent, ha imposat una sanció econòmica de 3,5 milions d’euros al grup Canal+ pels insults proferits. És la multa més grossa que mai ha imposat l’ARCOM. Alguns han dit que l’import és excessiu.  A mí em sembla adequat.  

Norbert Elias definia el procés de civilització com la suma, d’una banda, de la  formació de l’Estat modern, que es va reservant progressivament el monopoli de la violència; i, de l’altra banda, de l’autocontrol creixent dels individus sobre la seva violència espontània i els seus instints. Els crítics d’Elias assenyalaren que aquesta visió, que va descriure en els seus grans llibres (El procés de la civilització i La societat cortesana), encaixava malament amb l’eclosió de la barbàrie nazi, que Elías va patir personalment: exiliat a Anglaterra el 1933, els seus pares moriren als camps d’extermini. (2) 

En el seu últim llibre, Els alemanys (1989), Norbert Elias va mirar de respondre als seus crítics. Un element de la seva resposta era la observació que, des dels anys 30, s’havia produït  una “desformalització de les relacions socials”. Abans, deia, les “relacions formals”, especialment les que es mantenien en públic, obeïen a uns rituals codificats; però en les primeres dècades del segle XX, la diferència entre comportaments formals i informals va desaparèixer gradualment, en un procés a la vegada emancipador i desestabilitzador. Amb l’ascensió del nazisme, la desestabilització va produir un veritable esfondrament civilitzatori, «un gran col·lapse de la conducta civilitzada, una gran escomesa de barbarització (…) davant dels nostres ulls, com una cosa  inesperada». 

Que un popular presentador de televisió es permeti tractar amb tant menyspreu a un parlamentari elegit és profundament pertorbador. No és una anècdota; és un símptoma inquietant. Alguna cosa greu està passant. La banalització de la violència verbal i escrita en els mitjans i les xarxes, el sòrdid empobriment del debat públic, la brutalització de la discussió política, són tendències perillosíssimes que s’han de combatre amb fermesa. En aquests assumptes ens hi juguem molt.

P.S.- Sobre aquest fenòmen de «descivilització» durant la República de Weimar, aquesta entrevista de Gustau Muñoz a Enzo Traverso, publicada a El Temps, el 2019, és interessantíssima: «El que podem  retraure retrospectivament a l’esquerra de Weimar és la seua passivitat».

_________________

(1) El programa és un talk-show d’actualitat  mediàtica, social i politica, on  debaten periodistes i invitats, amb  intervals  de diversió. Es mou al voltant dels  2,5 milions de teleespectadors, sobretot gent gran.

(2) El 1938, els pares d’Elias el van visitar a Londres. Malgrat la insistència del seu fill, van voler tornar a Alemanya. El seu pare li va dir: «Què em poden fer? Mai he fet mal a ningú, mai al llarg de la meva vida he vulnerat cap llei». Recordant-ho, Elias deia: “Era un alemany».