Raimon Obiols: L’apunt del dia/423 (Dues notes sobre la “doctrina Trump” i Europa)
6 de desembre de 2025
Dues notes sobre la “doctrina Trump” i Europa
1. Estem avisats
L’administració Trump va publicar el passat divendres, 5 de desembre, un document de 33 pàgines titulat «Estratègia de defensa nacional». En el pròleg, Trump assenyala l’objectiu de fer «que els Estats Units siguin més segurs, més rics, més lliures, més grans i més poderosos que mai» i exhorta a «protegir el país de les invasions». El text declara el final de «l’època en què els Estats Units sostenien tot l’ordre mundial, com un Atlas» i tanca l’etapa iniciada després de la Segona Guerra Mundial.
Els presidents americans solen publicar un document de “doctrina estratègica” d’aquest tipus a cada mandat. El de Trump no s’ha prendre al peu de la lletra, perquè la seva política és massa impulsiva i erràtica per ajustar-se a un text escrit. Però ens ha d’interessar perquè es un resum de la «doctrina Trump» en aquests moments. És molt agressiu envers la Unió Europea i denuncia d’una manera bastant desordenada les politiques europees, que “soscaven la llibertat política i la sobirania; les polítiques migratòries, que estan transformant el continent i generant tensions; la censura de la llibertat d’expressió i la repressió de l’oposició política; la caiguda dels índexs de natalitat, i la pèrdua de les identitats nacionals i de l’autoestima col·lectiva.». En resum, el document pronostica «l’esvaïment civilitzacional» d’Europa. «Si les tendències actuals es mantenen», s’hi llegeix, «el continent serà irreconeixible en vint anys o menys», perquè s’haurà produit una «pèrdua de les identitats nacionals» europees.
El document assenyala que la diplomàcia dels EUA donarà suport als “partits patriòtics” del països europeus. «En conseqüència», ha escrit Enric Juliana, «el Govern dels Estats Units intervindrà en la politica interna dels països europeus (…) Evidentement, intervendran en les eleccions generals espanyoles en el moment que aquestes es convoquin. La força “patriòtica” espanyola beneficiària de la nova estratègia nord-americana és Vox». Estem avisats.
2. Europa guanyarà (a mig termini)
La UE té una arquitectura institucional molt poc adequada per a actuar en l’ època d’enduriment exasperat que s’ha obert al món. Té uns mecanismes procedimentals que fan difícil les respostes ràpides, i que gairebé fan impossible l’opacitat més o menys «maquiavèlica» que altres centres de poder (començant per Moscou o Washington) poden mantenir per tal de dissimular les seves intencions i ocultar els seus moviments polítics. És un inconvenient de la Unió Europea que a mig termini pot significar un avantatge.
Hi ha analistes polítics europeus que ara multipliquen els avisos alarmats, com si Europa es trobés súbitament davant de la seva “última oportunitat”, davant de “l’hora de la veritat”, d’un improrrogable “tot o res”, etc. La multiplicació d’aquesta mena d’advertiments -per ben intencionats que siguin- poden contribuir involuntàriament a alimentar el tòpic interessat d’un declivi europeu ineluctable. A Europa no hem de minimitzar ni la gravetat de situació actual ni les nostres contradiccions i mancances, però cometríem un error d’una miopia imperdonable si caigésssim en una síndrome de claustrofòbia temporal, de final de partida, d’un “o ara o mai” que seria tan retòric com irreal. A Europa, si no és ara, serà després. Si es perd una oportunitat, n’hi hauran altres.
No diria el mateix, sinó tot el contrari, pel que fa al destí dels Estats Units i de Rússia. Les polítiques de Trump i de Putin són estratègies perillosíssimes, d’una sola bala, de ruleta rusa. Acabaran malament.
