H. G. Wells, Lenin i els filisteus
Qui llegeix avui H. G. Wells? És recordat sobretot pels títols i els films de les seves novel·les: La guerra dels móns, L’home invisible, La màquina del temps, L’illa del doctor Moreau… Essent ja una celebritat, el 1921, Wells publicà un llibre, Russia in the Shadows (Rússia en les tenebres), que aplegava els articles d’un viatge que havia fet a Rússia l’any anterior. Dedicà un capítol a l’entrevista que havia tingut amb Lenin: «Esperava veure-me-les amb un doctrinari marxista, i no vaig trobar res semblant».
El seu retrat del líder bolxevic era condescendent: «una petita figura en un gran escriptori» amb «els peus que amb prou feines tocaven el terra», que «no s’assembla gaire a les fotografies que es veuen d’ell, perquè és una d’aquelles persones el canvi d’expressió de les quals és més important que les seves faccions».
Remarcà que Lenin «parlava un anglès excel·lent» i que tenia «un rostre agradable, que canviava ràpidament, bru, amb un somriure viu i un costum (potser per algun problema de la vista) d’aclucar un ull mentre feia una pausa en la conversa. Gesticulava un xic amb les mans sobre els papers apilats, i parlava ràpid, molt interessat en el seu tema, sense cap posa ni pretensió ni reserva, com parlaria un científic».
A Trotski, el llibre no li agradà gens i el comentà críticament en un llarg article de 1924 (El filisteu i el revolucionari). Considerà que Wells s’havia comportat amb autosuficiència durant l’encontre al Kremlin, com creient-se un «Gulliver civilitzat» que visitava la terra dels «lil·liputencs comunistes del nord».
L’irrità que Wells escrigués que Lenin no era «en absolut un home de lletres» («by no means a man of letters») i que «els pamflets que apareixen a Moscou amb la seva signatura (la de Lenin), plens d’idees falses sobre la psicologia dels treballadors d’Occident (…) expressen poc el caràcter real de la ment de Lenin».
En l’article, Trotski aprofità per comentar sarcàsticament el «socialisme» de l’escriptor britànic: «Wells, amb el seu humor peculiar, que té la pesantor d’un púding, va amenaçar una vegada d’agafar les seves grans tisores i afaitar Marx, de treure-li els cabells i la barba “doctrinaris”, d’anglicitzar-lo, de donar-li respectabilitat, de fabianitzar-lo. Però es va aturar aquí; un Wells no pot canviar un Marx. I Lenin també seguirà sent Lenin després d’haver patit la prova del cotó de Wells durant una hora».
Acabà així: «Tenim l’audàcia d’afirmar que, en un futur no llunyà, podrem veure dues figures de bronze dempeus a Londres, per exemple a Trafalgar Square: Karl Marx i Vladimir Lenin. I els proletaris anglesos diran als seus fills: “Quina sort que aquells homenets del Partit Laborista no aconseguissin tallar el cabell ni afaitar aquests dos gegants!». Mentre espero aquell dia, que intentaré veure, tanco els ulls per un moment i veig clarament la imatge de Lenin a la butaca on estava assegut davant de Wells, i sento les paraules que va pronunciar l’endemà o el mateix dia de l’entrevista amb l’escriptor anglès, unes paraules pronunciades com un sospir sortit del cor: “Quin petit burgès! Quin filisteu!»
Un parell de monuments de bronze, de Marx i Lenin costat per costat, a Trafalgar Square! Wells no anava desencaminat quan parlava d’«idees falses sobre la psicologia dels treballadors d’Occident»…
Anys després, el 1934, Wells visità Stalin al Kremlin, i se’n féu una idea falsa: «Totes les llegendes que ei mostraven com un sinistre muntanyenc es van esvair de sobte. Mai he vist un home més sincer, més net i més honest. A aquestes qualitats, i no a propòsits ocults i sinistres, és el que es deu el tremend i indisputable ascendent que té a Rússia». Malgrat tot, no es va poder estar de donar alguna lliçó: «Em sembla que sóc més a l’esquerra que vostè, senyor Stalin; crec que el vell sistema és més a prop de la seva fi del que vostè pensa».
P. S. – De filisteus, el món n’és ple. En una rectificació pictòrica al retrat que Wells havia fet de Lenin en el seu llibre, un pintor de l’època estalinista representà l’entrevista amb un Lenin sobredimensionat i tocant de peus a terra, i un Wells convenientment escurçat:
