Raimon Obiols: L’apunt del dia/406 (Draghi i el futur d’Europa)

Sobta el contrast entre el combat a pedrades de la politica espanyola d’aquest estiu, escalfat al caliu sinistre dels incendis forestals, i els espectacles d’esgrima política amb floret a Itàlia, on aquest any  hi ha hagut molts menys boscos cremats que a Espanya, no sé si per fortuna o por altres raons  que caldria esbrinar.  

Aquest mes d’agost, a la ciutat de Rimini, s’ha celebrat el fòrum que, cada estiu des de 1980, munta Comunione e Liberazione (CL), una organització catòlica. És un festival de gran influència,  on solen assistir presidents, ministres, líders dels partits de gairebé tot l’espectre, i destacades personalitats  italianes i europees. La iniciativa impressiona per les seves dimensions: enguany, més de 550 ponents italians i internacionals,  150 conferències, 13 exposicions i 17 espectacles, amb una assistència important d’un públic sobretot jove. 

Aquest any, a Rimini, hi ha hagut un duel a esgrima entre Mario Draghi i la cap de govern, Giorgia Meloni. (Elly Schlein, la líder del Partito Democratico, el principal partit de l’oposició, no va ser convidada,  o va cometre l’error de no assistir). 

 El discurs de Draghi a Rimini ha interessat molt i ha estat difós a tot Europa. El de Giorgia Meloni, cinc  dies després, va ser de fet una rèplica al de Draghi. Els dos discursos constitueixen  una mena de discussió indirecta, el·líptica però molt interessant, que expressa eld dilemes reals i immediats de la política europea d’ara mateix. 

El discurs de Draghi va ser un  diagnòstic lúcid i alarmat del moment actal. La  creença que la dimensió econòmica de la UE, amb els seus 450 milions de consumidors, atorgava  per si sola un poder geopolític és «una il·lusió que s’ha evaporat». Europa ha estat una “espectadora” dels conflictes internacionals i de les disputes comercials, mentre el món  abandonava l’època de la globalització neoliberal. Abans, «la Unió Europea podia actuar principalment com a regulador i àrbitre, evitant la qüestió més difícil de la integració política». Ara ja no s’ho pot permetre. Ara s’ha d’adaptar urgentment  a les exigències existencials del nou  temps, i només ho podrà fer amb una integració política més profunda i amb el mètode del deute comú, del «deute bo» per a invertir estratègicament, amb projectes europeus de gran envergadura (en la línia de l’Informe Draghi).

Adreçant-se als joves, Draghi va dir: «Heu crescut en una Europa on els estats nació han perdut importància relativa: heu crescut com a europeus en un món on és natural viatjar, treballar i estudiar en altres països. Molts de vosaltres accepteu ser italians i europeus alhora; sabeu  que Europa ajuda els països a assolir junts uns objectius que no podrien aconseguir sols, especialment en un món dominat per superpotències com els Estats Units i la Xina». Els convocà a  «transformar l’escpticisme en acció», a afrontar amb decisió els nous contorns del món. «A canviar la trajectòria del nostre continent».

El discurs de Giorgia Meloni,  s’esperava amb interès, tenint en compte el seu paper en l’«acord» d’aranzels amb Trump i en la reunió a Washington sobre Ucraïna. Va ser un exercici de retòrica subtil i ben calibrada. Malauradament no passà de ser un exercici molt ben greixat de comunicació, fet de matisos (de “sfumature”) dissenyats per a dissimular les contradiccions de la coalició que encapçala i els límits estretíssims de la politica europea actual.

A Europa estem en un punt, que enerva una mica, en què els que governen parlen com si trepitgessin ous, i en què els únics que parlen clar, que apressen, que diuen coses que toquen el moll de l’os,  són els ja no ocupen, o encara no ocupen, els llocs de comanament. 

P. S.- La trobada de Rimini s’ha fet  sota un lema que traduïa uns versos de T. S. Elliot: “Nei luoghi deserti costruiremo con mattoni nuovi” (“In the vacant places / We will build with new bricks“; “Als llocs buits / construirem amb maons nous”, segons Gabriel Ferrater). Giorgia Meloni va estendre’s llargament tot explicant el sentit que atribuia a aquest fragment del poeta britànic. No puc  imaginar-me a Fejóo o Abascal fent una cosa semblant.  
______________________________
El discurs de Mario Draghi, en castellà.

Els discursos de Giorgia Meloni i de Mario Draghi, a YouTube:

N.B.- L’aplicació Notebook LM permet extreure gratuïtament i en poc temps la transcripció d’aquests discursos.