El cor de les tenebres
27 de febrer de 2023
El president d’El Salvador, Nayib Bukele, diu, a Twitter: «Hoy en la madrugada, en un solo operativo, trasladamos a los primeros 2.000 pandilleros al Centro de Confinamiento del Terrorismo (CECOT). Esta será su nueva casa, donde vivirán por décadas, mezclados, sin poder hacerle más daño a la población» (1).
La megapresó, que diuen que és la més gran d’Amèrica, té capacitat per a 40.000 presos. A El Salvador, l’estat d’excepció, que elimina el dret a la defensa jurídica i a ser informat dels motius de la detenció, va ser declarat el 27 de març de 2022, després d’una onada de 87 assassinats en tan sols dos dies, i després ha estat renovat repetidament.
Els principals objectius de la “guerra contra la delinqüència” de Bukele són els dos grups rivals més perillosos del crim organitzat: la Mara Salvatrucha-13 i la seva rival, la Mara Barrio-18. Durant molts anys havien estat els violents amos i senyors dels carrers del país (era un dels més perillosos del món, potser el pitjor dels que no estan en guerra).
Un informe oficial del Govern presentat el 31 de desembre del 2022 diu que un total de 62.972 persones han estat empresonades per estar suposadament implicats en delictes d’associació il·lícita i pertinença a «maras».
El Salvador era el segon país del continent amb la taxa de població carcerària més alta, 562 persones per 100.00 habitants, només després dels Estats Units. Però avui, amb 1.536 persones per 100.000 habitants, ja ha passat al davant. Es tracta de gairebé del 2% de la població adulta del país. Alhora, el govern diu que s’ha reduït dràsticament la taxa d’assassinats (el 2022, es va situar en 8 per cada 100.000 habitants; el 2015, va ser de 105, una xifra 13 vegades superior).
Una enquesta Gallup diu que Bukele té el suport del 84 % de la població. Ell diu que El Salvador és ara «el país més segur d’Amèrica Llatina». El seu ample suport prové d’una majoria que, després de dècades de violència extrema, deu pensar, a la desesperada, que la vulneració de les lleis i la brutalitat han permès, almenys, el retorn de la seguretat ciutadana.
A mig termini, no és evident. No sols es possible un retorn de la violència, si les seves causes de fons no es modifiquen, sinó que també (com conclou Lucas Proto en una crònica molt bona a El Confidencial) és possible que s’estigui produint «l’inici de l’era de la militarització i les megapresons a l’Amèrica Llatina i el Carib».
_______________
(1) Les imatges oficials del trasllat de presos d’aquests dies, en el vídeo que Bukele ha difós a Twitter, són duríssimes. Realitzades molt professionalment per a produir el màxim impacte, tenen un aire de brutal amenaça de futur.
