L’últim sondeig de GESOP publicat per EL PERIÓDICO demanava la intenció de vot en el cas que les següents eleccions del 27 de setembre concorren dues llistes d’agregació: l’anomenada ‘Llista del president (o amb el president) i una emulació catalana de Barcelona en Comú. Quin interès persegueix la creació de llistes unitàries o pseudo-unitàries? Principalment, aconseguir millors resultats, ja que se suposa que l’agregació de forces a nivell organitzatiu comporta també l’agregació dels seus suports, és a dir, dels electors disposats a votar aquelles forces que ja tenen previst presentar-se per separat. Ara bé, el baròmetre de GESOP posa en evidència que aquesta agregació de suports ni s’acosta a ser automàtic. És a dir, que no per sumar partits es sumen els seus votants.
A vegades l’agregació de sigles actua com un repel·lent, mentre que en altres ocasions apareix com un imant. Pot ser que en alguns casos la llista agregada expulsi més suport que no que sumi, mentre que en altres casos provoca una força d’atracció que va molt més enllà de suports declarats a les diverses forces que componen la candidatura, de manera que a aquesta es acabin sumant electors que en un altre context es declaren partidaris de l’abstenció o es mostren indecisos.
El baròmetre de juny és una mostra perfecta de les dues situacions: mentre que una llista d’esquerres, amb ICV i Podem, genera un moviment d’atracció important, la nomenada “Llista del President” provocaria l’efecte contrari.
Si analitzem les dades de sondeig, la intenció de vot a ICV i Podem per separat reuneix un total de 127 entrevistats (el 19% de tots els que declaren intenció de votar un partit) exactament la mateixa xifra d’enquestats que votarien a ERC, i 12 menys dels que votarien CiU. En canvi, si suposem que es presenta una llista conjunta d’ICV i Podem, al costat d’altres partits d’esquerra, la intenció de vot creixeria fins als 179 entrevistats (un 25% dels que declaren vot). A què es deu aquest increment? A l’atracció dels enquestats, ja que en el cas que no existís aquesta candidatura conjunta optarien per altres forces. D’aquesta atracció destaca els que es declaren indecisos (21 casos), però també el transvasament des d’altres formacions, i sobretot, destaca la diversitat dels transvasaments: des de C’s i PSC, fins a ERC i les CUP. El transvasament d’aquests 4 partits suposa el 21% del total de suport a la llista conjunta d’ICV i Podem.
La presentació d’una llista d’aquest tipus sembla que podria actuar com un imant, que atreu tant a electors que no tenen clar el seu vot com una important massa que ja ho té decidit, però que seria capaç de canviar si es materialitzés una candidatura d’aquest estil. És més, el possible efecte negatiu sobre els partits que la conformarien seria molt lleu: ICV només perdria un 6% de la intenció de vot que obté si es presenta en solitari, mentre que Podem perdria el 19%.
Exactament el contrari sembla que li passaria a una llista encapçalada pel president Mas. Una candidatura d’aquest tipus recull la intenció de vot de 136 enquestats, tres menys que els que declaren intenció de votar una llista de CiU. D’aquesta manera no sembla que l’agregació organitzativa comporti l’agregació de suport. És possible que sigui en part perquè no es tracta d’una coalició entre partits, sinó d’una proposta més difusa, de la qual no es coneix el perfil definitiu. Ara bé, les dades semblen concloents.
La ‘Llista del president’ aconseguiria el suport de el 78% d’aquells que mostren ja intenció de votar una candidatura de CiU. Així mateix, les fuites són significatives. En primer lloc, es “despengen” els que opten per votar una candidatura d’Unió en solitari (un 8% de tota la intenció de vot de CiU). També hi ha una fuga significativa cap a ERC, que en part està composta per votants d’ERC al 2012 que ara pensen votar CiU, però no voldrien votar la ‘Llista del president tot i que, en part, també són votants de CiU 2012 que votarien a CiU però no la llista presidencial. Finalment, s’observa un grup que mostra intenció de votar CiU però que davant la ‘Llista del president es mostra indecisa.
Totes aquestes pèrdues es compensen en part amb guanys. Així, la ‘Llista del president atrau un vot d’ERC (i de les CUP), que en part és transvasament i en part és un retorn als nacionalistes per part d’uns electors que tenien decidit votar als republicans si CiU es presentava sola. També hi ha atracció de part del vot indecís, majoritàriament compost per votants que van optar per CiU el 2012.
El balanç entre guanys i pèrdues en el cas de la ‘Llista del president, però, és pràcticament neutre: perden tants com guanyen. Hi ha gairebé el mateix nombre d’enquestats que fugen de la proposta de llista nacionalista (majoritàriament a UDC, ERC i la indecisió), com aquells que se senten atrets (la majoria, ex votants de CiU que no pensen tornar a votar-los).
Així, confeccionar una llista d’agregació no comporta automàticament incrementar suports. Possiblement hauríem de tenir en compte la coherència de la proposta, així com la conjuntura general. Amb aquest enfocament, la llista d’ICV i Podem suma els respectius votants i aconsegueix afegir altres que no tenien pensat votar-los. En canvi, la proposta de Mas (valgui dir, menys definida) no sembla servir ni per mantenir el propi vot (no només per la fuga d’Unió), ni per atreure suports del seu principal rival del camp nacionalista, ERC. De tota manera, caldrà estar atents a les concrecions de les propostes. Els propers mesos prometen ser d’infart.
