Identitat amb patates
10 d’abril de 2023
Ell ministre italià de cultura, Gennaro Sangiuliano (que diu que cal crear un nou «imaginari italià») va organitzar el passat 6 d’abril, en un cèntric hotel de Roma, uns «Estats generals de la cultura nacional», per tal de «promoure la cultura nacional», i establir unes «directrius de programació per a una cultura nacional». La iniciativa va ser organitzada per Nazione Futura – un think tank que ja havia funcionat com a «ministeri de cultura a l’ombra»del partit de Giorgia Meloni. Van ser una desena de debats temàtics, amb una setantena d’experts, intel·lectuals, artistes, actors, periodistes i editors.
L’encontre ha estat descrit com una “crida a les armes” de la dreta cultural, amb l’objectiu de conquerir una nova hegemonia; i amb la intenció, més prosaica, d’ocupar places en el sottogoverno. Francesco Giubilei, el president de Nazione Futura, ha explicat en un article el sentit de la iniciativa: «Avui la cultura nacional ha de fer front a una societat que qüestiona el concepte d’identitat des de diversos punts de vista, en particular a través de minories ideològiques que, amb el discurs de la correcció política i amb la cultura de la cancel·lació, volen reescriure o cancel·lar la nostra història».
D’altra banda, al Parlament, els Fratelli d’Italia han proposat una llei que preveu sancions administratives (entre 5.000 i 100.000 euros) als culpables d’utilitzar termes en llengua no italiana, sobretot en l’administració pública.
Això apareix clarament en contradicció amb el fet que Meloni té en seu govern un «Ministeri del Made in Italy»; però si es pensa bé es veu que aquesta contradicció, una mica ridícula, és estrictament formal. En el fons, la llei i el nom del ministeri responen exactament a l’objectiu d’un govern nacionalista que diu lluitar per la italianitat dels aliments, de la llengua, dels costums i dels productes, en contraposició al que el projecte de llei anomena “forastierismi” («forasterismes»). Forasters: s’aplica als costums, coses i persones que venen de fora, que «no són dels nostres». Per exemple, els immigrats i asilats.
Comentant aquesta política identitarista del govern italià, Michele Serra ha evocat, en un article, «un migrant d’èxit: el ‘Solanum tuberosum’, la patata. Va arribar a principis del segle XVII d’Amèrica del Sud, el seu nom comú prové del quítxua, la llengua dels inques. Juntament amb el seu company de viatge, el tomàquet, va revolucionar l’alimentació a Europa i a Itàlia, i va treure de la fam a milions de persones».
«La patata, que era forastera per excel·lència», constata Serra, «ara és italianíssima. I és perquè la identitat i la tradició, que són coses importants, canvien. Evolucionen. S’adapten. Es fan riques a través de l’experiència, la contaminació, el canvi».
Serra n’extreu la conclusió que la identitat no s’estableix per llei: «La idea que la identitat, sigui de la cuina italiana o d’Itàlia en el seu conjunt, és una realitat definitiva, cristal·litzada, quelcom que fins i tot es pot fixar per llei, no és que sigui equivocada. És insensata. És com voler posar un ser viu en un museu. És com intentar embalsamar quelcom que es mou».
P.S.- Meloni parla molt de «sobirania alimentària», però en un sentit de proteccionisme autàrquic que ha estat qualificat de «gastronacionalisme». Ho explica Rosa Molinero Trías en aquest article: La soberanía alimentaria según Giorgia Meloni: retórica y proteccionismo.
