Raimon Obiols: L’apunt del dia/289 (Les rèpliques del Procés)

Les rèpliques del Procés 

3 de décembre de 20223

Les rèpliques d’un terratrèmol són moviments més febles que es produeixen després del sisme. Poden durar dies, setmanes o  mesos i  en ocasions  causen més danys que el propi sisme. Cal tenir-ho en compte a l’hora de valorar  el període actual, que segueix afectat pel sisme del Procés i les seves rèpliques.    

Potser el mes que acabem de deixar enrere quedarà en el record, com assenyalava ahir Enric Juliana, amb l’expressió «Noviembre Nacional». D’aquest gènere d’etiquetes, els entesos en diuen «cronònim», un terme poc usat.  Quan tenen èxit, els cronònims són d’una eficàcia fulminant:  condensen una quantitat considerable de representacions (a vegades enganyoses)  en un sol terme o expressió. Ens permeten  així situar i recordar, amb les evocacions associades, uns dies del passat («el 14 d’abril»),  uns anys («el Bienni Negre»),  unes dècades («els feliços anys vint»), o fins i tot uns segles ( el «segle de les llums»). 

Altres etiquetes d’aquesta mena, en canvi,  tenen menys sort: s’utilitzen durant un temps,  i  després passen a l’oblit. No sé què passarà amb el cronònim «Noviembre Nacional». Espero que no qualli. Amb la política passa una cosa semblant al que passa amb els cronònims: a vegades la tecla sona, i a vegades no.  

La presidenta de la comunitat madrilenya tocà ahir la mateixa tecla que el pujolisme, quan es queixà de no haver estat convidada a la inauguració d’un tram de l’Ave  Madrid-Astúries. Va dir que «el desprecio de Pedro Sánchez hacia el conjunto de los madrileños no tiene parangón». Com en la vella fòrmula convergent, Ayuso pretenia   transubstanciar-se amb un subjecte col·lectiu: «el conjunto de los madrileños». 

És el mateix que estan fent Feijóo i Abascal. Intenten erigir-se en representants d’una Espanya teòricament en risc, i que ells han de salvar. És la reinvenció de la sopa d’all nacionalista: voteu-me perquè la pàtria està en perill. Faria riure si no fos que porten aquesta política a nivells extrems de violència verbal (i no sols verbal)  i de tensió entre les  institucions. Això és inquietant.  

Escrivia ahir Juliana: «El “Noviembre Nacional” pretenia ser el 15-M de les dretes espanyoles. Un moment destituent. No sembla que aquesta dinàmica hagi cristal·litzat. No, ara mateix. La política ha operat lliurement i les institucions han funcionat amb normalitat».  Millor, però que Juliana s’expressi en aquests termes és simptomàtic. A vegades les rèpliques poden causar més danys que els sismes.