Raimon Obiols: L’apunt del dia/284 (Investidura: entre agònics i agonistes)
Investidura: entre agònics i agonistes
17 de novembre de 2023
En un article que du per títol «El drama d’Espanya», escriu Lola García que «El Congrés no donarà a llum una majoria construïda a partir de coincidències ideològiques o programàtiques sobre qüestions econòmiques o socials, sinó sobre dues idees antagòniques, dramàticament enfrontades, del que ha de ser Espanya». Té raó, i la cosa és exasperant.
Es pot establir també una altra distinció, que crea perímetres i fronteres diferents.
D’una banda, hi ha els qui veuen «la seva» Espanya o «la seva» Catalunya com unes nacions amenaçades, en conflicte agònic i essencial, entre la eternitat i la finitud, entre el ser i el no ser. De l’«España se rompe» dels uns al «Finis Cataloniae» dels altres, tenen en comú compartir una visió agònica, tràgica.
De l’altra, hi ha els que adopten, sobre «el que ha de ser Espanya» (o Catalunya, o Europa…), una visió de realisme, agonal i laica, que sitúa aquestes qüestions en l’esfera política, del respecte de les idees i dels sentiments dels altres, d’on no haurien de sortit mai. Creuen que així es poden abordar i eventualment resoldre les qüestions econòmiques i socials, com el lloguer i el preu de la vivenda, la reducció de les desigualtats, la igualtat de gènere, la transició ecològica, etc.
Els uns veuen la política com un lloc d’antagonisme essencialista, amb un horitzó radical de victòria o desfeta, no de simple derrota (1). Ultra el fet que fomenten una política ansiògena i sovint manipulada, és un fet indiscutible que, tot enfrontant-se, es retroalimenten.
Els altres veuen la política com un espai de llibertat, on es lluita democràticament per la victòria pròpia i la derrota, no la desfeta, de l’adversari. Tot enfrontant-se, es reconeixen.
Els primers són «agònics»: s’enfronten a l’agonia de la mort (de la nació). Els segons són «agonistes»: «efectúen un determinat moviment, per oposició al contrari» (DIEC).
Els primers (soldats i penitents) són partidaris de la imposició i el monòleg. Els segons (atletes i discutidors), de la competició i el diàleg.
Es pot interpretar el debat d’investidura d’aquests dies i el seu resultat (així com el resultat electoral del 23-J) com una una reducció del nombre dels «agònics» i una ampliació del perímetre dels «agonistes».
____________
(1) Derrota i desfeta no són termes sinònims. Derrota és el “fet de ser vençut en una baralla, una guerra o una competició“. Desfeta és la “derrota completa“, diu el diccionari, que precisa que s’ha d’usar “derrota” quan s’és vençut i “desfeta” quan es perd de manera estrepitosa, definitiva i irreversible.
