Símptomes mòrbids
16 de febrer de 2023
L’historiador Donald Sassoon comenta, en un llibre recent (en castellà, Sintomas mórbidos), que a les Istorie Fiorentine (1532), Maquiavel posa en boca d’un anònim orador, portaveu dels «ciutadans preocupats», una al·locució adreçada a les elits dirigents de la ciutat.
L’anònim arengador (que sens dubte expressa idees del propi Maquiavel) s’adreça als «magnifici Signori» (als grups dominants, que es barallen sense treva, sense observar les normes mínimes de conducta, i fent «juraments i promeses que han perdut tota validesa, perquè només es mantenen per conveniència i només s’adopten per enganyar», amb aquestes paraules:
«Certament, a les ciutats d’Itàlia s’ajunta tot allò que és corruptible amb tot allò que és corruptor (…) I el més lamentable és veure com els líders de les faccions glorifiquen els seus vils propòsits amb paraules plenes de pietat i aparent honestedat (…) La corrupció del país és immensa i caldrà molta destresa per a derrotar-la. Però no hem d’atribuir-la a la natura dels homes sinó a uns temps que, com que estan canviant, no permeten albergar l’esperança que, amb un altre govern, la nostra ciutat tingui millor fortuna en el futur, perquè la maldat dels homes només se superarà adoptant aquells principis que obeeixen a una veritable llibertat civil».
Per tant -observa Sassoon- segons Maquiavel “no és la naturalesa humana allò que falla, sinó que són “els temps”, les circumstàncies», i aquestes només es podran canviar amb una bona política.
«Per Maquiavel», afegeix l’historiador, «hi ha dues condicions per a efectuar positivament aquests canvis: s’ha de produir una combinació de la “fortuna”, és a dir, de la “sort” , de les circumstàncies propícies; i hi ha d’haver líders amb “virtú”, és a dir, amb la capacitat i les aptituds necessàries per aprofitar les circumstàncies».
Avui, «pel que fa a la “fortuna”», conclou Sassoon, «poca cosa es pot fer. En un món cada vegada més integrat, cap actor pot canviar el món en solitari. Però sí que es pot esperar que hi hagi líders, partits, grups o classes capaços de fer tot el que puguin dins de les limitacions existents. Aquest és el nostre problema actual».
P. S. – David Sassoon és autor d’un llibre de referència, One Hundred Years of Socialism: The West European Left in the Twentieth Century, que Edhasa va publicar en castellà, amb un apèndix de José Luis Martín Ramos sobre la història del socialisme a Espanya.
