Raimon Obiols: L’apunt del dia/278 (L’ombra de Trump és allargada)
L’ombra de Trump és allargada
8 de novembre de 2023
Ahir, el diari El País publicava un editorial titulat A la sombra de Trump. Comentava el fet que Mike Johnson, un congressista republicà pràcticament desconegut, ha estat elegit nou president de la Cambra de Representants dels Estats Units, gràcies al suport de Donald Trump.
Les qualitats del nou president de la Cambra, diu l’editorial, són dues: «tenir un perfil públic mínim i, sobretot, ser un col·laborador principal des de dins del Poder Legislatiu a les maniobres de Trump per revertir el resultat electoral del 2020, que van desembocar en l’assalt a la mateixa institució que ara presideix».
El Partit Republicà és avui una joguina trencada en mans de Trump. Com és possible que s’hagi arribat a aquesta situació? La possibilitat que Trump torni a la Casa Blanca és cada vegada més versemblant, malgrat l’assalt dels seus seguidors al Capitoli, i els múltiples escàndols i processos judicials que l’impliquen.
El republicà Peter Wehner, que va servir en les administracions de Ronald Reagan i dels dos Bush, pare i fill, ha publicat un article al New York Times, on dóna una interpretació del procés de degradació social i política que ha dut a aquest delirant estat de coses.
L’engranatge que descriu Wehner té la senzillesa i la inel·luctabilitat d’un mecanisme aparentment impossible d’aturar. Va començar a posar-se en marxa quan, en una situació de creixent desigualtat social i de grans discrepàncies culturals en el país, «els mitjans de dretes van descobrir que difondre mentides, inflamar els ressentiments i alimentar el nihilisme era extremadament rendible perquè hi havia una enorme audiència potencial. Els polítics republicans també van descobrir que podien dinamitzar les seves bases fent el mateix. Inicialment, els mitjans de comunicació i els polítics van explotar cínicament aquestes tàctiques; ben aviat van passar a ser-ne presoners».
Molts polítics republicans, diu Wehner, són ara captius d’aquesta «xarxa de mentides i de nihilisme». Han quedat lligats, sovint contra la seva voluntat, a una espiral que els arrossega, que els fa dependre dels sectors més extremistes. Per als polítics republicans «és massa dolorós reconèixer que formen part d’un moviment destructiu o que no tenen ni idea de cap a ón es dirigeix. Així que s’han persuadit que no hi ha altra opció que donar suport a un Partit Republicà dirigit per Trump, per il·legal i depravat que sigui. (…) El resultat és que han estat absorbits, cognitivament i psicològicament, per una realitat alternativa, un collage psicodèlic format pel que Kellyanne Conway, l’antiga consellera de Donald Trump, va anomenar “fets alternatius”».
Em temo que aquesta senzilla anàlisi de Wehner és encertada, i que aquest fenomen de deriva extremista té rèpliques a altres països; entre ells Espanya, on un engranatge similar s’ha posat en marxa. No em refereixo principalment a Vox, sinó al PP, que avui apareix com una joguina en mans de Vox. L’ombra de Trump és allargada.
