Raimon Obiols: L’apunt del dia/275 (Polaritzacions perilloses)

Polaritzacions perilloses

4 de novembre de 2023

Si has votat un partit no t’agrada, evidentment, que guanyi el partit rival. És un risc associat a l’exercici democràtic i ens hi avenim. Un problema molt més greu es planteja quan la victòria «dels altres» es veu com una «amenaça existencial», per usar un concepte que les dretes han tornat a posar en circulació.

Als Estats Units, les enquestes diuen que aproximadament les tres quartes parts dels votants demòcrates i les tres quartes parts dels votants republicans veuen als electors de l’altre partit com una amenaça seriosa a la democràcia. En aquestes dada hi ha un detall  essencial: no es veu només el partit rival com una amenaça; es veuen com una amenaça els seus electors. Dit d’una altra manera: els electors tendeixen a creure que votar per «l’altre partit» és cada vegada menys legítim. D’això a pensar que la victòria dels altres no es pot acceptar, només hi ha un pas. En aquesta situació es poden produir derives perillosíssimes, com l’assalt al Capitoli de Washington del 6 de gener de 2021. No és estrany que una enquesta mostrés, en aquella circumstància, que dos de cada cinc electors pensaven que una guerra civil era «una mica probable» en la propera dècada. Si aquesta polarització es produeix en una societat que a la vegada està creixentment dividida en termes socioeconòmics i territorials, el panorama es fa encara  més inquietant.

Els Estats Units són l’exemple més clar d’aquestes patologies de la polarització.  En les últimes dècades, tant els polítics i com els electors han tendit cada vegada més a prendre decisions basades en l’animadversió i els estereotips negatius, i a veure «els altres»  com una amenaça, en lloc de  persones que en política pensen diferent. 

Els Estats Units no representen una excepció. Aquestes polaritzacions perilloses tornen a ser presents en molts altres països, el nostre inclòs. Hem d’anar amb compte. La polarització política no  és és inherentment bona o dolenta per a la democràcia; depèn de com s’estableix i del context. Les polaritzacions identitàries o culturals, sobretot en temps difícils o de canvis ràpids, estimulen reaccions de por i de recerca de bocs expiatoris. Com escriuen Steven Levitsky i Daniel Ziblatt en un llibre recomanable, Com moren les democràcies,  «si una cosa queda clara de l’estudi de les crisis polítiques al llarg de la història, és que la polarització extrema pot matar les democràcies“.