Raimon Obiols: L’apunt del dia/270 (Viure dels conflictes)
Viure dels conflictes
31 d’octubre de 2023
«Ja no hi ha marxa enrere», escrivia ahir Lola García a La Vanguardia. «Pedro Sánchez ha fet un pas endavant amb la defensa explícita, davant el PSOE, de l’amnistia als encausats pel procés independentista català. L’acord amb Junts està encarrilat. No tancat, ja que persisteixen algunes diferències, però cap de les dues parts ja no està en disposició de plantar-se».
Sembla que el novembre hi haurà investidura i un nou govern de coalició progressista. Dit amb més cautela: és bastant més possible que hi hagi investidura que no que s’hagin de convocar eleccions.
Les reaccions exasperades del PP i de Vox reforcen aquest pronòstic. Els discursos d’ahir dels seus dirigents van ser plens d’amenaces i d’insults. «Los españoles no estamos dispuestos a que se humille al Poder Judicial y al Jefe del Estado, y no estamos dispuestos a que se cambie el régimen democrático», va dir Núñez Feijóo a Màlaga; i Abascal (que a Madrid va aplegar bastanta gent) va titllar Sánchez de «megalómano», «autócrata sin escrúpulos», «enemigo de los intereses de España y de los españoles», etc.
Es probable que l’agitació de les dretes tingui un efecte contrari al que busquen. En política, les lleis mecàniques de la física no solen regir: s’apreta en un sentit i, a la mínima, les coses es mouen en una altra direcció. El llenguatge de la dreta autoritària, que recorda el franquisme, genera rebuig. Amb les seves consignes rancunioses, la dreta «españolaza» reforça indirectament el camp del diàleg i l’entesa. Com més exabruptes del PP, com més amenaces de Vox, més motius i raons té la majoria per a superar una nefasta etapa de confrontacions nacionalistes.
A més, la competència nacionalista entre les dretes espanyoles genera una creixent incomoditat entre els polítics i opinadors que s’havien mostrat disconformes o reticents amb l’amnistia. Per molt irritats que estiguin amb Pedro Sànchez o Yolanda Díaz, no volen ser arrossegats a repetir el final de cagaelàstics de Ramon Tamames.
En tot cas, estem avisats. La confrontació política a Espanya, que ja era dura, s’endurirà encara més en els propers temps. No es tracta únicament de l’encaix Catalunya-Espanya. Hi ha en joc més coses importants. Com acaben de declarar una seixantena d’artistes i intel·lectuals en un recent manifest, «convé demanar-se per què, després de 45 anys d’aprovació de la Constitució, que posà punt fina a l’amarga història de la dictadura franquista, torna l’extrema dreta a deteriorar els valors democràtics, utilizant la legitimitat de la pròpia democràcia». Com a molts altres indrets del món, també a casa nostra cal combatre les derives autoritàries dels que exacerben i aguditzen els conflictes perquè d’això viuen.
