La supressió de la província com a estructura obligada en l’articulació territorial de l’Estat -que comportaria “la no necessària existència de la Diputació com a institució de Govern”- i un “reconeixement exprés dels fets diferencials i de l’asimetria entre comunitats, ja siguin aquestes reconegudes com a nacions, nacionalitats o regions”, són dues de les reformes de més calat que planteja l’esborrany d’un document en el qual treballen els socialistes valencians per fer la seva aportació al debat sobre el model federalista en el si del PSOE.
El document, titulat Un federalisme integrador per a l’Espanya del segle XXI, aposta decididament per la reforma de la Constitució des de la legitimitat d’una força política que “ha proposat i ha donat suport tots els grans fites en la construcció i el desenvolupament del actual Estat Autonòmic”. Concretament, es pronuncia per la derogació de l’actual títol VIII de la Constitució i l’aprovació d’un de nou que incorpori el reconeixement explícit de les actuals comunitats autònomes i de l’autonomia local “com a tercer pilar de l’Estat”, que aclareixi el repartiment competencial entre els diferents nivells de govern “evitant tota temptació centralitzadora i donant ple sentit al principi de subsidiarietat”. També advoca per la “constitucionalització” dels principis d’un sistema de finançament basat en l’autonomia fiscal i la coresponsabilitat.
Elaborat a partir de reflexions d’especialistes del món universitari, no pretén ser “un informe d’experts per discutir sobre constitucionalisme”, adverteix el secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig, sinó “una proposta política” per a la qual estarien els socialistes valencians particularment legitimats, ja que poden jugar “un paper de síntesi” entre posicions com les que promouen els socialistes catalans o la federació andalusa. En aquest sentit, després de la seva aprovació pel Comitè Nacional del PSPV-PSOE el proper mes de març, la intenció és portar el document al Consell Territorial del PSOE de cara a la definició de l’alternativa federalista del partit.
Amb la idea de “culminar l’arquitectura institucional” de l’Estat autonòmic, l’esborrany concreta el caràcter integrador de la proposta en els conceptes de “coordinació i cooperació”, el primer entès com a reconeixement jurídic i formal de “la capacitat de proposta i jerarquia entre nivells de govern” i el segon com un exercici voluntari de les parts que s’ha de fomentar. L’impuls del que anomena “un model de relació plural i integrada” entre les diverses comunitats autònomes implicaria reformar el Senat (perquè fos Cambra de primera lectura de les lleis amb especial incidència territorial), institucionalitzar la Conferència de Presidents i reforçar la cooperació multilateral, potenciant les conferències sectorials, però també “ampliar i desenvolupar la cooperació bilateral” entre comunitats.
“La proposta d’ampliació de la cooperació bilateral és conseqüent amb el reforçament de la cooperació multilateral, ja que ambdues són imprescindibles en el nostre model i es complementen entre si”, explica l’esborrany del document, que el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba té sobre la seva taula. Ampliar la participació de les administracions territorials en les decisions que afecten el seu àmbit competencial i adaptar les agències públiques per convertir-les en “autèntiques agències integrades per totes les administracions que conformen l’Estat” són idees que es deriven de la constatació que la cooperació entre comunitats autònomes és “un dels dèficits més destacats” de l’actual model autonòmic. Per aquest motiu es planteja “rellançar la cooperació horitzontal” mitjançant mecanismes que facilitin “la formació de posicions comunes en els assumptes que s’hagin de debatre amb l’Estat”.
“En general, la col·laboració horitzontal a Espanya ha assolit cotes molt inferiors a les que es registren en països com Alemanya, Àustria, Canadà o Suïssa”, assenyala el document, que proposa també reforçar la participació de les comunitats autònomes en l’àmbit de la Unió Europea i la seva coordinació amb l’Estat en l’acció exterior. Tot aquest plantejament persegueix una dinàmica institucional nova, basada en el criteri del “govern compartit” per aplicar les grans política públiques i situada a les antípodes de qualsevol temptació recentralitzadora. El document es pronuncia, doncs, per un Estat federal “en denominació i estructura”.
“Necessitem construir un escenari en el qual els ciutadans dels diferents territoris puguin desenvolupar els seus sentiments de pertinença, sense incompatibilitats entre ells”, apunta el text en al·lusió implícita al procés cap a la independència emprès a Catalunya. “La solució federal permet combinar solucions de diferent intensitat nacional i d’autogovern sense trencar la igualtat de drets i l’equitat de tracte per als ciutadans dels diferents territoris”. Encara que també adverteix: “A Espanya hi ha la solució federal, però la seva aplicació requereix canvis profunds de la nostra cultura política, visió a llarg termini, abandonament de prejudicis, generositat i ambició democràtica”.
Aquest document, Runalcaba el tè sobre la taula o en el calaix?