Raimon Obiols: L’apunt del dia/235 (Ucraïna, el preu de la guerra)

Ucraïna, el preu de la guerra
23 de setembre de 2023
Ahir vam tenir tres notícies de la guerra a Ucraïna. El quarter general de la flota russa al mar Negre, a Sebastòpol, va ser colpejat per míssils ucraïnesos. Polònia va anunciar que deixarà de subministrar més armament a Kíiv, per la disputa del cereal ucraïnès, que perjudica els agricultors polonesos. Zelenski va ser al Congrés i la Casa Blanca, i Biden va anunciar un nou paquet d’assistència militar de 325 milions de dòlars.
El conflicte ha adquirit les característiques d’una llarga guerra de desgast, on una improbable victòria seria pel bàndol que resisteixi més en termes humans i materials. Les pèrdues humanes ja són molt elevades. Fa un mes, el New York Times va informar que el nombre total de soldats ucraïnesos i russos morts o ferits des de l’inici de la guerra s’acostava als 500.000.
El cost econòmic és difícil d’establir. Segons algunes estimacions, el cost global (de Rússia, Ucraïna i els països que li donen suport) seria d’uns 25.000 milions de dòlars cada mes. Altres diuen que Rússia esmerça uns 900 milions de dòlars al dia en sous per als soldats i en reparacions dels equips militars perduts o danyats. Per comparar: es diu que els vuit anys de guerra a l’Iraq van costar als Estats Units uns 300.000 milions de dòlars.
Són xifres que cal posar entre parèntesi, perquè poden formar part del propi cenflicte (es diu que la primera víctima d’una guerra és la veritat). Però en tot cas donen una idea de la magnitud insensata i tràgica de la guerra. Cal sumar-hi l’augment de la despesa militar que ha suscitat arreu del món, l’increment que ha provocat en els preus de l’energia, i els problemes de seguretat alimentària en els països que depenen de l’importació de cereals.
Què es pot preveure? El pronòstic que sembla més realista és el que diu que el conflicte continuarà com una guerra de posició i desgast, que Ucraïna continuarà rebent el suport occidental i Rússia donarà prioritat a la defensa dels territoris ocupats. No sembla probable que un dels dos contendents s’ensorri per un col·lapse polític o un canvi de règim.
L’escenari alternatiu és la recerca d’una solució diplomàtica. Però sembla molt difícil d’aconseguir, almenys a curt termini, perquè qualsevol concessió a Moscou es consideraria una política d’apaivagament com la que fracassà en els anys 30 contra la política expansionista del nazisme.



