Raimon Obiols/L’apunt del dia/199 (Una sortida del laberint?)
Una sortida del laberint?
18 d’agost de 2023
Ahir vaig veure el streaming de la sessió constitutiva del Congrés dels diputats. Fins a l’últim moment s’havien produït, com se sol dir, «intenses negociacions» i la cosa estava leri-leri: podia acabar malament. Havia estat una «noche toledana», escrivia Enric Juliana, que podia presagiar un «inici agònic» de la legislatura i feia planar un «aire de repetició de les eleccions». Tot penjava d’un fil, de com acabés la votació d’elecció de la Mesa.
Després de la votació, Cristina Narbona, la presidenta d’edat, va anar llegint en veu alta les paperetes. Els noms de Francina Armengol i de Concepción Gamarra (la candidata del PP) es van anar repetint; de tant en tant sonava també el d’Ignacio Gil Lázaro, el candidat de Vox. La dreta s’havia trencat: «Vox ha votado a su propio candidato después de que esta mañana el PP haya confirmado que no ayudará a Vox a conseguir un puesto en la Mesa“, va dir després el partit d’Abascal.
Al final, els resultats: 178 vots a favor de Francina Armengol, 139 a Concepción Gamarra, 33 a Gil Lázaro.
Després de l’elecció de la Mesa, un discurs de Francina Armengol, esperançador. «Ara tenim davant nostre l’oportunitat de demostrar que la pluralitat del nostre país és la nostra gran riquesa», ha dit la nova Presidenta, «Que la convivència de cultures, tradicions i llengües diferents ens fa millors. Per això, hem d’abandonar les pors, fugir de les divisions, escapar-se de posicions uniformes que ens empobreixen, i assumir que aquesta és l’Espanya real i que és millor».
Ha manifestat el seu «compromís amb el castellà, el català, l’euskera i el gallec i la riquesa lingüística que suposen», ha anunciat que «aquesta presidència permetrà la utilització de tots aquests idiomes al congrés des d’aquesta sessió constitutiva», i ha acabat citant Salvador Espriu:
Recorda sempre això, Sepharad./ Fes que siguin segurs els ponts del diàleg. / I mira de comprendre i estimar / les raons i les parles diverses dels teus fills.
Potser hem començat a sortir del laberint.
