Raimon Obiols: L’apunt del dia/205 (Jugant al parxís, o a la ruleta?)
Jugant al parxís, o a la ruleta?
24 d’agost de 2023
Proposant a Núñez Feijóo com a candidat, Felipe VI, « ha actuat bé», escrivia ahir Xavier Arbós. En canvi, afegia, «no estic tan segur que ho hagi fet la Casa del Rei amb el comunicat en què s’informava de la proposta».
Diu el comunicat de la Casa Real que, «tret de la legislatura 11a, en totes les eleccions generals celebrades des de l’entrada en vigor de la Constitució, el candidat del grup polític que ha obtingut el nombre més gran d’escons ha estat el primer a ser proposat per Sa Majestat el Rei com a candidat a la presidència del Govern». Res a dir, però el comunicat afegeix un comentari (“Aquesta pràctica s’ha anat convertint amb el pas dels anys en un costum”) que Arbós, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona, considera un error.
Considera Arbós que, per bé que el Codi Civil admet que el costum pot ser una font secundària de dret, no li correspòn a la Casa Real determinar la validesa d’aquest costum, sinó que és el Tribunal Constitucional «qui ha de determinar si una pràctica constitucional té el valor que el dret atorga a un costum».
Anant al fons de l’assumpte, Arbós assenyala un punt important: deixar instal·lat aquest costum suposaria, paradoxalment, limitar inconstitucionalment les atribucions del Rei. En efecte, aquest, segons la Constitució, pot proposar una personalitat aliena al Parlament o al món polític, per a presidir, si el Congrés vota la seva investidura, allò que es coneix habitualment com un «govern tècnic». De manera que, segons el qualificat parer de Xavier Arbós, la Casa Real ha fet, amb la seva argumentació, un flac favor al monarca.
En tot cas, sembla haver-hi consens majoritari sobre el fet que proposar a Núñez Feijóo és inobjectable, però que també ho és la previsió que no obtindrà els vots d’una investidura, i que després serà Pedro Sánchez el proposat pel Rei.
Per quina raó s’ha introduit en el comunitat el la Casa Real el comentari que Arbós esmenta i critica, planteja l’interrogant de si es tracta d’un element de casuística innecessari i per tant sobrer (una excusatio non petita), o bé d’un senyal inquietant que indica que algú està jugant al parxís o, vint anys després, a la ruleta d’un nou «tamayazo».
P. S.- A Elise Gazengel, corresponsal del diari belga Le Soir, Cristina Monge li ha dit que Núñez Feijóo te interès a presentar-se a aquesta «investidura impossible» per raons personals: «Li interessa que es torni a les urnes com més aviat millor, perquè si les negociacions es perllonguen, el seu partit podria aprofitar-ho per a reemplaçar-lo».
