Raimon Obiols: L’apunt del dia/200 (Els «Juan Palomo» de la política espanyola)
Els «Juan Palomo» de la política espanyola
19 d’agost de 2023
Un acord complicat (PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG) ha permès elegir a Francina Armengol a la presidència del Congrès i ha obert la perspectiva d’una nova investidura de Pedro Sánchez. És una bona notícia, que no ens hauria de distreure de les dificultats de la futura etapa política. És probable qe sigui més dura que la que hem viscut en els darrers anys. El camí d’un nou govern de coalició de progrés no serà fàcil. Les dificultats d’agregar una majoria tan heterogènia són molt grans.
Ara bé: el camí de les dretes espanyoles és encara més abrupte, i en un aspecte essencial sembla totalment tancat i barrat. Ni el PP ni Vox tenen la més mínima capacitar d’interlocució o de pacte amb els altres grups i partits amb representació parlamentària. S’han convertit en els «Juan Palomo yo me lo guiso, yo me lo como» de la política espanyola.
Això és degut a dues causes. La principal és el fet que la seva idea d’Espanya és excloent, separadora i minoritària. L’altra causa és la seva tàctica de polarització a ultrança. És significatiu que dels dirigents de la manifestació de Colón de 2019 contra la «traició de Sánchez», només subsisteixi Abascal.
Des de fa almenys cinc anys, les dretes espanyoles arrosseguen una crisi de projecte i de lideratge que no sembla tenir sortida. Han anat vivint de la reacció identitària espanyola contra els nacionalismes català i basc, i s’han limitat a aplicar la tàctica de «derogar el sanchismo», amb els seus rèdits i les seves evidents limitacions. Ho van fer primer amb la tríada del PP, Ciudadanos i Vox. Ara ho fan amb la parella mal avinguda del PP i Vox, que ahir es trencà en la votació de la Mesa del Congrés.
El resultats per a les dretes, en termes electorals, es van veure el 23 de juliol. Són en clarobscur. Però els resultats en termes polítics han estat molt pitjors: una situació d’aïllament i impotència. Pactant amb Vox en comunitats autònomes i ajuntaments, el PP s’ha encapsulat, s’ha aïllat, ha perdut les poques possibilitats que tenia de diàleg i d’interacció amb les altres forces.
Si hi ha persones lúcides, sensates i liberals en els rengles de les dretes espanyoles (vés a saber), suposo que deuen estar bastant preocupades. Si tenen sentit d’Estat i una mínima voluntat de concòrdia territorial, haurien d’estar pensant en la manera de desfer-se del llegat d’Aznar, d’abandonar el soroll i la fúria de l’estil trumpista, de superar la fatiga creixent del mètode de les desqualificacions radicals i reiteratives. Alguna cosa diferent haurien de fer.
P. S.- No em sento ni amb capacitat ni amb ganes de recomanar-los què haurien de fer. Però pel bé de tots, espero que, com a mínim, evitin la temptació d’usar les nostres llengües com a armes. Les notícies que venen del País Valencià i de les Illes semblen procedir del túnel del temps.
El text que reprodueixo a continuació és el document íntegre La lengua de los valencianos , que va ser confeccionat l’any 1975, i ratificat el 1980, per la Real Academia Española (RAE) i la Real Academia de la Historia (RAH). Farien bé de llegir-lo els dirigents del PP.
