«Equilibrar a España»
16 d’agost de 2023
Aquest any és el bicentenari de l’expedició dels Cent Mil fills de Sant Lluís (coneguda a França com «l’expédition d’Espagne»). Un contingent de l’exèrcit del Regne de França, sota les ordres del duc d‘Angulema, nebot del rei Lluís XVIII, va envair Espanya el 1823 per a posar fi al règim constitucional instaurat després del triomf de la Revolució liberal del 1820.
Dels quasi mil personatges que es mouen pels Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós, un dels més simpàtics i que fa pensar més és Juan Santiuste, de sobrenom Confusio, que es dedica a «escribir la Historia de España, no como es, sino como debiera ser». A aquest efecte, utilitza el «mètodo lógico-natural», que consisteix en incorporar «las cosas que no han pasado y deben pasar». Confusio altera dates i llocs, modifica persones i caràcters, escamoteja les figures que li destorben i crea les que li convenen. La seva «Historia lógico-natural de los españoles en el siglo XIX» és una narració de «lo que debe haber acontecido» que «todo lo embellece, todo lo ilumina». És «la verdad de la mentira».
Quan cal, Confusio (diuen que un contrapunt paròdic del propi Galdós) rectifica la història passada amb procediments expeditius. El triomf dels Cent mil Fills de Sant Lluís i el subsegüent retorn de l’absolutisme (la Dècada Ominosa) queden suprimits perquè, en l’assetjat Cadis liberal de 1823, «Fernando VII es condenado a muerte… y como no resulta decoroso ahorcarle, ni tenemos verdugos que sepan degollar, es fusilado con muchísimo respeto en Cádiz, en el baluarte próximo a la Aduana…». Suprimeix de pas Confusio tota controvèrsia a propòsit de la Llei Sàlica i tota ombra de guerres carlistes «agregando otros cuatro tiros para don Carlos»…
Quan troba que en la narració hi ha coses que no li encaixen, Confusio té dubtes: «¿Debo resucitar al tirano, o dejarle en la sepultura?». Un amic li respòn: «Déjele usted muerto, que ya vendrá por aquí su espíritu… a hacer de las suyas, y a equilibrar a España…».
