Raimon Obiols: L’apunt del dia/168 (Què voleu primer, les bones notícies, les dolentes, o les falses?)

Què voleu primer, les bones notícies, les dolentes, o les falses? (1)

5 de juliol de 2023

Good News

«Hem parlat molt del gas aquests dos darrers anys i menys dels fertilitzants», escrivia ahir  Enric Juliana,  «i sense gas no hi ha fertilitzants artificials El químic alemany Fritz Haber va fer un pas revolucionari el 1913 en aconseguir, amb l’ajuda d’uns catalitzadors inventats per Carl Bosch, la fabricació de nitrats a gran escala, a partir de l’amoníac, sense tenir de recórrer forçosament al cèlebre nitrat de Xile, objecte d’una de les campanyes de publicitat més belles de la història. Els britànics havien bloquejat l’arribada dels nitrats xilens a Alemanya i la indústria química alemanya, militaritzada, va trobar l’alternativa, ja que els nitrats també eren necessaris per a la fabricació d’explosius. El procés Haber-Bosch produeix actualment més de 100 milions de tones de fertilitzant de nitrogen al any, de les quals depèn el suport d’un terç de la humanitat».

 Fritz Haber, doncs, segons s’especula i és probable, va salvar la vida a milions de persones.   «Si no hagués estat per Haber», escriu el xilè  Benjamin Labatut  en un llibre d’èxit ( Un verdor terrible), «centenars de milions de persones que fins aleshores depenien de substàncies naturals com el guano i el salnitre per adobar els seus cultius podrien haver mort per falta d’aliments».

Bad News

Però  Haber, afegeix Labatut, «va ser també el primer home a crear una arma de destrucció massiva, el gas de guerra, que va abocar a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial. El seu verí verdós va matar milers de soldats i en va deixar d’incomptables esgarrant-se les goles mentre el gas bombollejava en els seus pulmons, ofegant-los entre flegmes i vòmits».

Així doncs, com si d’un Jeckyll i Hyde es tractés, el químic alemany ha estat considerat un benefactor de la humanitat, amb el seu descobriment de la síntesi de l’amoníac (que li va valer el  Nobel l’any 1918), i també com  un malfactor de la humanitat,   pel fet d’ inventar i posar a punt la  iperita (el gas mostassa) i l’encara més letal Zyklon B. Jueu i patriota (dels poquíssims jueus amb grau de capità de l’exèrcit prussià, i cavaller de primera classe de la Creu de Ferro) va haver de fugir d’Alemanya quan Hitler accedí al poder.  Morí a Suïssa el 1934 i no s’assabentà, per tant, d’una paradoxal i terrible tragèdia: uns quants membres de la seva família extensa  van ser exterminats amb gas.

Fake News

A propòsit del llibre de Labatut, John Banville va comentar a The Guardian que es tracta d’una «enginyosa, intricada i profundament inquietant “obra de ficció basada en fets reals”, tot i que seria  millor anomenar-la novel·la de no ficció, perquè la majoria dels personatges són personatges històrics i bona part de la narració es basa en fets històrics». 

Més que inquietant, em sembla que el mètode de Labatut fa por (si es generalitzés). Presentar coses que l’autor inventa,  com si fossin fets autèntics, referits a persones reals, i amb dades i detalls aparentment verídics i documentats, no és moure’s en la  ficció,  ni tampoc en la «no ficció»:  és navegar en les aigües ambigües dels «fets alternatius»,  de  la confusió permanent entre veritat i mentida. És passar del realisme màgic al realisme fake. 

«Escriure és un acte de traïció», comentà Labatut  en una entrevista, «I és, en certa manera, imperdonable. Perquè un, a l’hora d’escriure, es veu obligat a alterar la realitat, a deformar la història, a pervertir els teus personatges senzillament perquè creus o vols creure en una veritat superior —l’estranya veritat de la literatura— i davant d’aquest ídol ho sacrifiques tot». Estem entesos; però seria millor no difondre el mètode. Ja hi ha prou desconfiança al món.

P. S.-  Per a tranquil·litat de qui hagi arribat fins aquí: Labatut explica, en una nota, que quan parla de Fritz Haber s’ajusta estrictament a la veritat (Good News); per bé que, a mesura que el seu llibre avança i parla d’altres coses, la quantitat d’invenció va creixent (Bad News). 

____________

(1) « What do you want first, the good news, the bad news, or the fake news?» (Què voleu primer, les bones notícies, les dolentes o les falses?). És un acudit que circula aquests dies a les xarxes.