Raimon Obiols: L’apunt del dia/150 (El que hem d’evitar, 4: La intolerància)
El que hem d’evitar, 4 (La intolerància)
17 de juny de 2023
No estem en una «era dels extrems», per utilitzar la fórmula que Eric Hobsbawm va usar per parlar d’un període (1917-1989) de lluita social i política en què els «extrems» de l’espectre ideològic criticaven explícitament, atacaven i en molts casos destruïen les democràcies parlamentàries. Les forces que es proclamen antidemocràtiques son marginals. Amb més o menys sinceritat, tothom utilitza el lèxic de la democràcia. Fins i tot Putin usa la llengua de l’antifeixisme. Les polaritzacions actuals són emotivament intenses, però conceptualment i estratègicament més ambigües i confuses.
I, això no obstant, és dificil evitar la sensació que les democràcies perillen.
En els conflictes democràtics, l’oponent és considerat, no com l’enemic a destruir, sinó com l’adversari l’existència del qual és legítima, acceptada, i fins i tot considerada necessària. Les intoleràncies creuades trenquen aquesta norma de reconeixement mutu. Quan no es reconeix l’adversari com un actor legítim, passa a ser considerat i tractat com un enemic. El creixement de la intolerància transmuta el debat polític en combat existencial, a vida o mort.
Això, deia Carl Schmitt, no implica necessàriament un desig d’aniquilació física de l’enemic (per bé que els fets de l’«era dels extrems» mostren tràgicament fins a quin punt podien implicar-ho). Veure els altres com a enemics polítics ni tan sols implica forçosament una determinació d’expulsar-los de l’arena política. Simplement implica la idea que se’ls tracta com una mena d’amenaça existencial.
Quan, a la primavera de 2019, Anne Applebaum va ser a Madrid per mirar d’esbrinar què significava el sorgiment de Vox, conversà amb Rafael Bardají, un ex assessor dels governs d’Aznar. Resumí així la conversa:
«La cosa més important que em va dir Bardají fou: «Estem entrant en un període en què la política s’està convertint en una cosa diferent. La política és una guerra amb altres mitjans: no volem que ens matin, hem de sobreviure… Crec que la política avui significa que qui guanya s’ho queda tot» […] Bardají creu que la polarització de la política espanyola és permanent, i això, per a gent com ell, afecta no sols a les seves carreres sinó també al futur de la nació, que està en perill».
Quan es proclama que la nació està en perill, hi ha perill. Es va creant una una transformació del combat democràtic en una mena de «lluita existencial», que fàcilment pot esdevenir tòxica: creixen els sentiments i de les pràctiques hostils, la deslegitimació dels adversaris (presentats com enemics de la nació). D’ací a reclamar la il·legalització de determinats partits hi ha un pas que, quan es presenta l’ocasió, es pot traspassar. No som una nova «era dels extrems», però potser hem entrat en un «període d’intolerància», que dificulta enormement el debat (reduït a combat) i la deliberació (reduïda a confrontació intolerant).
