Les mesures d’alguns governs davant la crisi dibuixen tantes incerteses com les que té Paolo Gabriele, majordom de Benet XVI, que porta un mes detingut i incomunicat a les cel·les de la Guàrdia Suïssa per suposat espionatge. I és que desconèixer en quin lloc es sortirà del túnel i quan acabarà la sotragada pot portar a prendre decisions erràtiques, justificant que s’escurça el trajecte cap a la superfície. L’aposta del Govern català per Eurovegas és una d’aquestes dreceres amb les que pretén retallar les xifres d’atur a Catalunya.
El tot s’hi val per sortir de la crisi ha substituït l’anterior doctrina del Govern català, segons la qual l’austeritat ens brindava una excel·lent oportunitat per encarrilar per bon camí el model de creixement econòmic. Algunes decisions tornen a la ciutadania a la dura realitat que s’actua amb polítiques a curt termini i de dubtós interès general. Al calaix de solucions absurdes amb les que es vol tractar la crisi apareixen l’amnistia fiscal, generosa i indulgent amb els evasors, la desgravació per compra d’habitatge, en suport de la política del totxo, els complexos de casinos, acostant el món i el submón dels diners fàcils. I tot mentre les tisores de les retallades toquen l’espina dorsal de l’Estat de benestar.
En aquest context, Catalunya competeix en vorejar la legalitat amb la Comunitat de Madrid per tal d’atraure la inversió d’un gran complex de joc. A l’espera de conèixer les condicions definitives, la companyia d’Adelson suggereix un seguit de mesures que vulneren obertament la legalitat aquí i ara: dos anys d’exempció de quotes a la Seguretat Social; devolució mensual de l’IVA; canvi en la llei de prevenció del blanqueig de capitals; accés al complex a menors d’edat, persones incapacitades legalment i ludòpates; llibertat per a fumar a totes les zones… El Govern de Mas afirma que les condicions de l’oferta han canviat i ja s’ajusten a dret. Animat per això, el president de la Generalitat ha aprofitat la seva gira per la costa est dels Estats Units per reafirmar el nou paradigma català, en què R + D i casinos són més que compatibles. Sembla, en conseqüència, que no seria contradictori que Catalunya fos al mateix temps l’Holanda del Sud i el Macau del Nord.
En el viatge del president de la Generalitat a Massachusetts, que té en la investigació -amb el MIT i la Universitat de Harvard- la seva senyal d’identitat, Mas ha marcat distàncies entre Catalunya (l’Holanda del Sud, ha dit) i Espanya. L’imaginari col·lectiu del català estalviador i treballador, amb la motxilla a coll del dèficit fiscal, ha ajustat comptes amb l’espanyol malgastador, rendista i dormilega. Catalunya no és Bankia, ha dit Mas, mentre exhibia credencials d’investigació biotecnològica. I aquesta voluntat de ser l’Holanda del Sud l’ha fet casar el president amb la de convertir-nos en el Macau del Nord. Es tracta de portar la festa a casa de la mà de Las Vegas Sands Corporation. Sortir de nit a la ruleta ja és compatible amb la idiosincràsia matinera, una equació que pot resultar letal per al virtuós del català-calvinista.
Eurovegas té difícil justificació. Arquitectes i urbanistes s’han manifestat en contra del projecte “fins on coneixen” i algú amb autoritat hauria d’explicar clarament què és el que pretén fer Adelson en aquest terreny d’ús agrícola de més de 800 hectàrees que s’estén entre Viladecans i Sant Boi de Llobregat . El secretisme negociador és tal que només es coneixen els detalls inicials: la gran avinguda flanquejada per una dotzena de gratacels amb 36.000 habitacions, 18.000 màquines escurabutxaques i 1.065 taules d’apostes distribuïdes entre sis casinos. Tot això dóna uns 16.000 llocs de treball directes, als quals caldrà sumar els indirectes, ja que les plantilles de jutges i policies s’han d’incrementar exponencialment per mantenir l’ordre.
La situació econòmica de Catalunya és greu. El pressupost de la Direcció General de Recerca s’ha retallat en dos anys el 12%. És cert que la tisorada catalana és menor que la donada pel Govern central, però Catalunya està més a prop d’Espanya que de Massachusetts: la recerca suposa el 1,63% del PIB (el 1,39% del PIB en el conjunt d’Espanya ), mentre que a l’Estat nord-americà és del 5,5%. El camí emprès fa preveure que ens semblarem molt abans a Macau que a Holanda.
Demà una delegació de Las Vegas Sands Corporation es reunirà amb la Generalitat per intentar tancar l’acord. La creació de llocs de treball a qualsevol preu no pot ser l’únic nord del Govern català, no sigui que lamentem en el futur haver estat condemnadament miops i descobrim que la bombolla immobiliària s’ha reencarnat en una taula de joc.
