Raimon Obiols: L’apunt del dia/117 («Injust amb el whisky i injust amb Escòcia»)
«Injust amb el whisky i injust amb Escòcia»
15 de maig de 2023
El concepte d’ «identitat pura» ha generat moltes desgràcies. S’han de respectar en tot moment les identitats, i els sentiments que se’n deriven, perquè corresponen a les respostes que ens donem a qüestions bàsiques (què sóc? qui sóc?, d’ón sóc?, etc.). Però les polítiques «identitaristes», basades en la preeminència absoluta d’una o altra identitat, són una altra cosa diferent, i en general s’han de combatre. Cal combatre-les, no en nom d’ un eclecticisme escèptic i tou, ni d’un relativisme equidistant i acomodatici. No es tracta d’arronsar-se davant dels problemes, sinó de plantejar-los bé. La exasperació del conflictes identitaris serveix gairebé sempre per emmascarar objectius i interessos espuris (de poder, de diners), i per confondre i combatre les polítiques d’igualtat, que són les que necessitem.
Darrerament hem passat massa temps entretinguts i entortolligats amb problemes d’identitats suposadament conflictives: de religió, de nacionalitat, de raça, de gènere. Ens hauríem de fixar més en l’altra cara de la moneda: en els fenomens de mestissatge, d’encreuament, de fusió, que també es produeixen. Solen ser més interessants i tenen efectes menys nocius.
Ara mateix, per exemple, quatre dels càrrecs més importants de la vida pública britànica són ocupats per persones provinents de famílies que fa anys van arribar al Regne Unit com a migrants de l’antic Imperi. El primer ministre britànic, Rishi Sunak, és fill de pares hindús africans d’ascendència punjabi; l’alcalde de Londres, Sadiq Khan, és d’origen pakistanès; i ho són també el primer ministre d’Escòcia, Humza Yousaf, i el líder del Partit Laborista escocès, Anas Sarwar. D’aquests quatre, dos són conservadors i dos són laboristes.
D’ençà que Humza Yousaf fou elegit líder del Partit Nacional Escocès (SNP) i primer ministre d’Escòcia, es van multiplicar les bromes pel fet que un dirigent d’origen pakistanès encapçalaria una reclamació de secessió escocesa davant d’un primer ministre britànic d’origen indi. Que 75 anys després de la partició de la Índia britànica, dos fills de l’Índia i el Pakistan encapçalessin la disputa per una eventual divisió del Regne Unit, semblava una sarcàstica broma de la història.
El laborista Sarwar ha dit que veu la identitat com una cosa positiva quan uneix la gent, però negativa quan s’utilitza per dividir i posar la gent en camps confrontats: “La identitat en si no és un problema (…) És quan la identitat s’utilitza en el combat polític, quan hi ha xocs». Té raó.
Un recent exemple d’aquest combat es produí en el darrer encontre entre Yousaf i Sunak, a finals del mes d’abril. L’escocés es queixà amargament d’un increment fiscal sobre la indústria del whisky. A la sortida va declarar: «Una vegada més, estan negant a una indústria escocesa clau el suport que necessita. Donen suports a la indústria de begudes a la resta del Regne Unit, però ens martellegen amb un augment d’impostos. És descaradament injust amb el whisky i descaradament injust amb Escòcia» («That’s blatantly unfair to whisky and blatantly unfair to Scotland»).
P. S.- També la ministra conservadora d’Interior, Suella Braverman, molt controvertida, és filla de la diàspora de l’imperi britànic (que ella, intransigent conservadora, defensa fermament): la mare, Uma, venia de Maurici i el pare, Christie Fernandes, de Kenya. Els Fernandes posaren el nom de Sue Ellen a la seva filla en honor del personatge de la sèrie Dallas, que els més grans recordem prou bé. Probablement la ministra va donar l’estocada final a Liz Truss, en la crisi que provocà la dimissió de la efímera primera ministra britànica (va durar 45 dies en el càrrec).
