Raimon Obiols: L’apunt del dia/112 (La lògica interna de les noves guerres)
La lògica interna de les noves guerres
10 de maig de 2023
«En aquests temps no convé començar una guerra perquè després no s’acaba mai. Això s’aplica al fort i al feble, a l’agressor i a l’atacat: no hi ha diferència», ha escrit recentment Mario Girò.
L’agressió russa contra Ucraïna va madurar en l’àmbit dels cercles de poder de Moscou. Volia ser una guerra llampec, amb l’objectiu d’ampliar la zona d’influència russa, aprofitant la manca de resolució ucraïniana i la suposada debilitat occidental. A causa d’aquest tràgic error, Putin ha caigut (i ha fet caure els altres), diu Girò, «en el parany de la guerra perpètua», quan les coses «ja no depenen dels protagonistes del conflicte sinó de la guerra mateixa, que té la seva pròpia lògica interna».
Quina és aquesta lògica? En veiem les característiques en els conflictes inacabables, «horriblement estables», aparentment insolubles, que es dónen en altres llocs del món: feblesa progressiva (o desaparició) de les estructures estatals; economia de guerra criminalitzada; radicalització política sectària; actors estatals i no estatals cada cop més interessats (per interessos econòmics i/o polítics) en la reproducció de la violència. Aquesta «lògica interna de la guerra mateixa» culmina quan les persones implicades només poden sobreviure si participen en la violència.
Mary Kaldor va encapçalar un article seu de títol provocatiu (In Defence of New Wars), amb aquests fragments d’un informe del Banc Mundial: «La guerra entre estats-nació i la guerra civil tenen una lògica determinada (…) La violència del segle XXI no coincideix amb la del XX (…) La violència i el conflicte no han desaparegut (…) però a causa de l’èxit en la reducció de les guerres interestatals, les formes de violència no encaixen perfectament amb les categories de”guerra” i “pau”, o de “violència política” i “violència criminal”». Els experts han qualificat aquests conflictes amb diversos noms: «guerres de tercer tipus», «híbrides», «privatitzades», «postmodernes», “noves“, etc.
Amb agudesa, Mary Kaldor ha advertit que una cosa és «pensar amb flexibilitat» (abandonant les velles categories «clausewitzianes»), i una altra molt diferent és abandonar l’ambició de resoldre políticament els conflictes, o abdicar de tota voluntat de mantenir o establir institucions i solucions internacionals.
P.S.- Per tal d’interpretar la decisió de Putin d’intervenir militarment a Ucraïna, Mary Kaldor ha apuntat una altra possible «explicació racional», que seria la voluntat de crear una situació com la de Síria: una guerra permanent, preferible a la democràcia a Rússia. Qui sap. La mala notícia és que, tant si es tracta d’una pífia estratègica com d’un càlcul reeixit, el resultat és el mateix: una guerra inacabable. Probablement té raó Richard Haass, president del Council on Foreign Relations dels EUA, que ha escrit: « D’aquí a un any el mapa d’Ucraïna probablement no s’assemblarà a altra cosa que al mapa d’avui. L’any que ve promet ser lamentable, però no decisiu».
____________
El CIDOB i l’IBEI van organizar el passat 28 de març un debat sobre la guerra d’Ucraïna i les perspectives de la seguretat i de la política exterior de la Unió Europea, amb la participació d’Oriol Costa (UAB-IBEI), Mary Kaldor (LSE-IBEI), Pol Morillas (CIDOB) i Carme Colomina (CIDOB). El vídeo, aquí.
