Fred Ehiosu, president de l’Associació de Nigerians de Catalunya, somreia exultant. «Es tracta d’un dia històric per a tothom, especialment per als immigrants. Fa dos anys que demano la nacionalitat i espero que la nova llei m’ajudi a accelerar el procés». Javier Bonomi, president de Fedelatina, la federació d’entitats llatinoamericanes de Catalunya, també expressava la satisfacció perquè la nova llei «situa els immigrants i les associacions com a actors actius» del procés d’integració. Bonomi mostrava el desig que el clima d’entesa d’ahir al Parlament s’estengui més enllà de la norma aprovada i eviti la utilització partidista del fenomen migratori.Ehiosu i Bonomi van ser dos dels nombrosos representants de col·lectius d’immigrants que van aplaudir ahir a la Cambra catalana l’aprovació de la llei d’acollida. Una norma que institucionalitza i garanteix un procés, el d’acollida, que ja existeix en la majoria de municipis catalans. La llei, dotada amb 300 milions d’euros per als sis anys vinents, estimula els immigrants a assistir a cursos de català, de coneixement de la societat catalana i de formació laboral, amb l’incentiu que els títols que obtinguin per seguir aquestes sessions els facilitaran la consecució de documents com per exemple l’autorització per arrelament, la renovació del permís de residència i, a la llarga, tal com vol Ehiosu, la nacionalitat.
REBAIXAR LA TENSIÓ / El debat polític, seguit per les associacions d’immigrants a l’hemicicle, va ser presidit per les declaracions de bona voluntat i de convivència que van compartir els representants del tripartit i CiU. La consellera d’Acció Social, Carme Capdevila, va destacar que els estrangers «han vingut per quedar-se» i, davant aquesta realitat, va proposar un esforç d’integració «bidireccional entre els nous catalans i els ciutadans autòctons». El portaveu de CiU, Josep Lluís Cleries, va elogiar el grau de diàleg adquirit per a l’aprovació de la llei i va proposar evitar «tant el ‘papers per a tothom’ com qui vol promoure la xenofòbia».
Els últims conflictes en relació amb la immigració van planar sobre el debat i des de les files de l’esquerra es va aprofitar la sessió per censurar el fullet repartit pel PP de Badalona dissabte passat, en el qual es vinculava la immigració amb la delinqüència. «La presidenta del PP català té les mans tacades de mentida, xenofòbia i racisme», va acusar el dirigent d’Esquerra Unida i Alternativa, Jordi Miralles.
Tant el PP com Ciutadans van votar en contra de la llei perquè estableix el català com la llengua vehicular de les polítiques d’acollida. El popular Rafael López, en aquest sentit, va sostenir que la norma pretén crear «nacionalistes».
Més enllà d’aquesta discrepància o de la presència indirecta de polèmiques com la de Badalona, el clima parlamentari entre els grans partits va ser cordial. No en va, ahir a la tarda estaven previstes noves trobades discretes entre les forces del Govern i CiU per mirar de pactar un compromís per no fer servir de manera partidista el fenomen migratori durant la campanya electoral catalana vinent.
