Raimon Obiols: L’apunt del dia/407 (Feixisme, manifestos i contramanifestos)
Feixisme, manifestos i contramanifestos
Ara fa cent anys, el 1925, es van publicar a Itàlia dos manifestos que han passat a la història. El 21 d’abril d’aquell any es va donar a conèixer el Manifest dels intel·lectuals feixistes («Manifesto degli intellettuali fascisti agli intellettuali di tutte le Nazioni»), escrit per Giovani Gentile. Pocs dies després,coincidint amb el Primer de maig, va aparèixer el conegut com l’Antimanifest o Manifest dels intel·lectuals no feixistes, redactat per Benedetto Croce.
El manifest feixista presentava la violència com una característica fonamental i un mitjà necessari per a l’establiment d’un «nou ordre». La justificava com expressió de la fe en la «la vida i la grandesa de la Pàtria»: una «una fe enèrgica, violenta, non disposada a respectar res». Aquesta fe movia els «joves resoluts, armats, vestint la camisa negra, organitzats militarment, que es van posar contra la llei per instaurar una nova llei; una força armada contra l’Estat per fundar el nou Estat». El manifest afirmava que «tot i estar íntimament connectat a la història de la Nació italiana», el feixisme no estava «privat de significat i interès per a totes les altres». Es presentava com com a moviment polític, moral i espiritual, d’abast internacional: la superació «moderna, actual i total» de la crisi de les democràcies liberals.
La rèplica dels «intel·lectuals no feixistes» començava assenyalant que el deure bàsic dels intel·lectuals era servir a la veritat. Criticava el manifest feixista («En essència un pastitx escolar, on les confusions doctrinals i els raonaments mal estructurats són evidents en cada punt»), reivindicava el sistema democràtic (la «lliure competència i l’alternança dels partits en el poder, amb la qual, gràcies a l’oposició, s’acompleix el progrés»), defensava la llibertat de premsa i denunciava l’odi i el rancor que es generen quan es deshumanitza l’adversari (el feixisme «nega als membres dels altres partits la condició d’italians»).
Ara, cent anys després, quan a tot el món es percep la renovada amenaça del poder autocràtic, s’ha publicat a les xarxes un nou manifest antifeixista, signat per científics, filòsofs, escriptors, artistes i ciutadans del món, entre ells una trentena de premis Nobel, que evoca explícitament el de 1925: «Un segle després: una nova carta oberta contra el retorn del feixisme».
El manifest alerta dels moviments d’extrema dreta sorgits en les últimes dues dècades, i diu que presenten trets que assimila al feixisme del passat: atacs a les normes i institucions democràtiques; nacionalisme i retòrica racista; tendències autocràtiques; soscavament de l’estat de dret nacional i internacional; atacs a la independència del poder judicial, la premsa, les institucions de cultura, l’educació superior i la ciència; fabricació de «fets alternatius» i invenció d’ “enemics interiors»; detencions arbitràries, amenaces de violència i deportacions. Hi afegeix un tret inèdit, fruit dels canvis tecnològics: campanyes implacables de desinformació i propaganda, a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials.
Aquest manifest ha tingut la rèplica d’ un article col·lectiu («No hi ha temps per al pessimisme») publicat a Taz (Die Tageszeitung), un mitjà independent, d’esquerres. El text, signat entre d’altres per Daniel Cohn-Bendit, tot i que dona suport al manifest antifeixista, rebutja els escenaris apocalíptics com a mètode per combatre l’autoritarisme creixent. El pessimisme i la resignació no seveixen de res, escriuen els autors: «Els escenaris apocalíptics no són els adequats per fer front a l’autoritarisme creixent. La resignació és un luxe i el pessimisme és una pèrdua de temps». Subratllen la necessitat de propostes concretes i d’una «política d’habilitació» que empoderi els ciutadans per impulsar canvis positius. La lluita contra el feixisme
Defensen una esperança activa i constructiva i subratllen la necessitat de propostes concretes i d’una «política d’habilitació» que empoderi els ciutadans per impulsar canvis positius. La lluita contra el feixisme actual no només requereix denunciar les amenaces, sinó també afirmar clarament “a favor de què s’està», i lluitar per aconseguir-ho.
L’article col·lectiu de Taz pren com a referència un altre text, el Manifest per una Europa Federal, escrit per Altiero Spinelli, Ernesto Rossi, Eugenio Colorni i Ursula Hirschmann, el juny de 1941, a l’illa de Ventotene on el feixisme els havia deportat. «No tenien batallons ni xarxes, només la seva esperança», i van escriure aquell document amb paper i llapis, sense saber quin destí tindria en el futur. Avui, la fotografia de Spinelli és el primer que veus quan entres al Parlament europeu.
P. S.- La iniciativa del manifest antifeixista de 1925 va ser de Giovanni Amendola, intel·lectual, polític i periodista, que va escriure a Croce, proposant-li una iniciativa per contrarestar el manifest feixista amb un document de defensa de la llibertat i la democràcia. Amendola havia estat objecte d’ una violenta agressió dels esquadristes, el desembre de 1923, que li havia provocat ferides greus, i fou bastonejat de nou el juliol de 1925. Exiliat a França, morí l’abril de 1926, de les seqüel·les d’aquelles agressions.
