Ahir el president Salvador Illa va lliurar la medalla d’or de la Generalitat a Núria Espert i a Joan Manuel Serrat.
Aquest és el text del curt parlament que vaig tenir el goig i l’honor de fer durant l’acte, glosant la persona i l’obra d’en Serrat:
Miraré de resumir les cinc raons que em sembla que expliquen aquest reconeixement de la Generalitat de Catalunya a Joan Manuel Serrat.
1. La primera raó és que Serrat és un gran cantant i un gran poeta. És un poeta amb veu pròpia, que es val d’una llengua a l’hora senzilla i rica, i en fa cançons que vibren al cor de multituds que en fan expressió dels seus sentiments i referència de les seves vides. No tan sols: també ha posat música a la veu de molts poetes: Salvat-Papasseit, Foix, Sagarra, Carner, Palau i Fabre, Pere Quart, Machado, Miguel Hernández, Garcia Lorca, León Felipe, Cernuda, Benedetti, Neruda, i més encara. Ha rescatat, en la veu d’alguns d’ells, la veu tants anys silenciada dels “vençuts” de la guerra civil, i l’ha restituït al poble.
2. La segona raó és que amb les seves cançons ha mostrat l’enorme eficàcia de la bondat intel·ligent, de la fraternitat, la llibertat i la bellesa, en confrontació permanent contra l’odi, l’egoisme, la cobdícia i la violència lliberticida.
3. La tercera raó és que en Serrat és un símbol de la Catalunya gresol, la Catalunya que des de sempre es fa i es refà amb la barreja de noves i velles llavors. Ho va explicar en un poema-manifest dels anys 70 (“Lo están gritando / siempre que pueden, / lo andan pintando / por las paredes”) que descriu alhora la seva personalitat i la del nostre país, adreçant-se als de fora, i particularment als nou vinguts que encara no n’eren conscients:
Mil años hace y unas horas / que, con manos trabajadoras, / se amasa un pueblo de aluvión (…) Que la ignorancia no te niegue / que no trafique el mercader / con lo que un pueblo quiere ser.
4. La quarta raó és que, cantant a casa i anant pel món, ha fet més catalanoparlants i catalanòfils que ningú. Sense fer cap catalanòfob i amb bones respostes quan se n’ha trobat al davant.
5. La cinquena raó, i no la menys important, és que ha fet universal el Poble Sec i l’ha agermanat amb tots els “poblessecs” del món, que son molts, sobretot en el Sud global. L’arrelament d’en Serrat al batec humà del seu barri i del seu país el fa universal, perquè l’uneix als sentiments del poble ras de tot el món, a les claus i l’ànima de la humanitat sencera. La seva popularitat a Catalunya, a Espanya, i a l’altre costat de l’Atlàntic, mostra fins quin punt les seves cançons formen part de les emocions i dels valors de molta gent, que s’hi reconeix, s’hi sent interpretada, i recorda i canta les seves paraules d’amor i de llibertat.
22 de desembre de 2025
