Rafael Martín: 100 dies de govern, 100 accions de desgavell

Diuen les bones formes que quan un govern pren possessió se li han de donar 100 dies de marge, perquè ens demostri quina serà la seva línia d’actuació.

Be doncs ja han passat aquest dies, i el govern que va sortir de les eleccions del 28-N, només ha sabut transmetre a la ciutadania un únic missatge, aquest ha sigut donar la màxima publicitat a retallades de pressupost en les activitats i els serveis públics inclòs abans de tenir el pressupost aprovat.

Unes retallades aplicades bàsicament amb sentit de partit i no de govern, que han generat al conjunt de la ciutadania una desconfiança total en els serveis públics; ara bé només resta pensar si era aquest el seu objectiu, molt em tem-ho que si i tot que s’ha volgut amagar, el intent ha estat estèril. Molts ciutadans ja s’estan penedint de haver votar a CiU.

El resum de la tasca de govern d’aquests dies podríem fer-lo amb cinc frases:

– El Govern no ha avançat en la presa de decisions actives contra la crisi, ni per fer costat a les empreses ni per atendre les persones que més la pateixen.

–  El Govern no ha creat un clima de confiança per l’activitat econòmica.

–  El Govern no ha fet passes endavant per seguir desplegant l’Estatut.

–  El Govern de CiU no lidera i no duu la iniciativa del país a través de les polítiques públiques.

–  El govern de CiU només té un relat: retallar, empetitir els serveis públics. A canvi, ofereix només la promesa, sense cap garantia, d’un nou pacte fiscal.

Segons el meu entendre hi ha quatre sectors on no es podien fer retallades i menys donada l’actual situació econòmica del país, a saber: Sanitat, Educació, Ajuts Socials i Seguretat.

La llista de retallades és molt més important que la llista d’accions de Govern en positiu. Aquí teniu una relació de les retallades més destacades en diferents sectors:

BENESTAR SOCIAL

• Els ajuts per a famílies amb fills, només per a rendes baixes.
• Retard en el desplegament de la llei de la dependència.
• Desmantellament de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats al Treball.

 

COMUNICACIÓ

• Retallada dels sous a TV3 i Catalunya Ràdio.
• Reducció de plantilla de la CCMA.

CULTURA

• Retallada en general a tots els centres culturals i museus.
• Menys exposicions i catàlegs al MNAC.
• Preus més cars al Liceu.
• Al Lliure, la retallada es notarà en la programació.
• Menys produccions pròpies al TNC.
• Canvi de model al Mercat de les Flors.

 

ECONOMIA

• Supressió del impost de successions i donacions.
• Centrar l’acció de govern en el compliment del dèficit i no en la sortida de la crisis i la lluita contra l’atur.
• Ajornar la presentació dels pressupostos fins que hagin passat les eleccions municipals per interessos absolutament de partit.
• Presentat un Pla de Reequilibri Financer que és insostenible.
• Eludir els diversos debats per part del Conseller d’Economia.

 

EDUCACIÓ

• Congelació del pla de digitalització de les aules.
• Limitació de les despeses corrents als centres, de fins un 10%.
• Desmantellar les zones educatives.
• Supressió del programa de realització d’instituts escola.
• Aturar la construcció de centres educatius compromesos amb els ajuntaments.
• Reducció de la convocatòria d’oposicions.
• Supressió de la setmana blanca de cara al proper curs.
• Minimització dels ajuts a la setmana blanca.
• Incentivar la fidelització familiar als centres educatius en la preinscripció.
• Prohibir fer declaracions els directors dels centres educatius als mitjans de comunicació d’algunes comarques catalanes.
• Supressió imminent de la sisena hora en els centres públics.
• Increment de l’horari lectiu del professorat pel proper curs.
• Retorn dels exàmens de setembre, a Educació Secundaria.
• S’han posposat les proves de 4t d’ESO.
• Donar subvencions i ajuts a centres educatius que fan discriminació per raó de sexe.
• Incentivar la implantació dels uniformes en els centres educatius.

 

ESPORTS

• Congelació d’inversions.
• Subvencions més restrictives.
• Equipaments a mig construir pels ajuntaments veuen perillar la subvenció de la Generalitat.

 

INFRAESTRUCTURES

• Cap obra nova fins al 2013.
• Fre a l’ampliació de l’aeroport de Lleida.
• Aturada en les ampliacions del metro.
• Proposta de supressió d’algunes estacions de la L9 del metro i de la seva realització en els terminis previstos.
• Començar de zero la ronda del Maresme.

 

INTERIOR

• Reducció del 25% de places de Mossos en aquesta convocatòria.
• Paralització d’obres ja previstes.
• Ajornament de les noves dotacions de places de bombers.
• Menor inversió de la prevista en polítiques de trànsit.
• Supressió del Programa contra la Violència Masclista.
• Supressió d’algunes de les mesures més significatives, garants de les persones.
• Supressió del codi ètic dels Mossos.

 

JUSTÍCIA

• No és cobreixen les baixes, assolint una situació límit als jutjats.
• Reduccions implícites de personal de fins al 60%, en els diferents seccions del Departament (Audiència, jutjats, etc…).
• Les inversions s’aturen fins que no siguin novament repensades.
• Paralització de la implantació de la Nova Oficina Judicial.
• Reducció del 10% dels recursos per al torn d’ofici.
• Retard en la construcció de Centres Penitenciaris. Es posa en dubte el projecte que permetrà tancar la Model a Barcelona.

 

MEDI AMBIENT

• Aturada total del projecte de construcció de dessalinitzadores.
• Reactivar el transvasament del Roina.

SANITAT

• Menys activitat assistencial.
• Despesa farmacèutica limitada.
• Concentració de serveis en menys centres.
• Congelació d’inversions en nous equipaments.
• Reducció d’estructura administrativa.
• Tancament d’àrees i rescissions de contractes en grans hospitals.
• Acomiadaments massius en alguns CAPs.
• Tancament dels quiròfans, fonamentalment per les tardes.
• Supressió de un nombre de llits significatiu en els diferents centres.
• Reducció dels serveis de manteniment i higiene fins a la meitat.
• Abonament per part dels usuaris del import dels àpats.
• Instruccions de reduir el nombre d’usuaris hospitalaris al màxim durant els caps de setmana.
• Reduir un mínim d’un 3% l’activitat assistencial, implica obrir la porta a l’acomiadament d’interins.
• Deixar de garantir els sis mesos d’espera com a màxim en diverses patologies que no són urgents però si doloroses.
• Reducció de fins a un 7% de l’activitat en els grans hospitals.
• No finalitzar les obres hospitalàries iniciades i  en alguns casos inaugurades parcialment.

 

RECERCA

• Impuls a les fusions entre centres de recerca per reduir el total d’assignacions.

TREBALL

• No tenir capacitat de resposta davant el trasllat de dues grans fàbriques del sector del motor: Yamaha, a França, i Derbi, a Itàlia.
• Inoperància davant la crisi financera de dues caixes d’estalvis catalanes Unnim i CatalunyaCaixa, amb una reestructuració important.
• No emprendre cap mena d’acció de cara a aturar el creixement de la xifra d’aturats durant aquest primer trimestre.

UNIVERSITAT

• No hi ha conselleria d’universitats, tot i el que va prometre el candidat Artur Mas al llarg de la campanya.
• Menor finançament per les universitats pels propers anys.
• Augment dels preus dels estudis universitaris en certs casos (alumnes repetidors).
• Proposta d’equiparar progressivament els preus de la FP de grau superior als dels estudis universitaris.
• Reordenar el mapa de titulacions en clau de reducció dràstica d’oferta d’estudis.

 

CONTRADICCIONS DIVERSES DEL GOVERN I DE CiU

• Barris Rojos a Barcelona. El Conseller Puig va manifestar en matèria de prostitució, que calia regular‐la i mostrant‐se favorable a la creació d’un barri roig (a Barcelona?). No va indicar el lloc, per les possibles repercussions d’una proposta no ben mesurada, ni en la seva formulació ni en la seva concreció.

• Cas Crespo. L’alcalde de Lloret i Diputat al Parlament Xavier Crespo, va tenir un nomenament virtual dins de l’estructura del nou govern, amb renuncia inclosa a l’acta de Diputat i tres dies més tard , es va desdir per raons desconegudes.

• Companyies aèries “que cauen”. El portaveu de Govern va justificar una injecció de recursos a la companyia Spanair afirmant que de no fer‐ho la companyia cauria. La pitjor paraula que es pot utilitzar en aquest sector.

• Consultes independentistes. Divisió interna entre Convergència i Unió, Convergència a favor de la independència i Unió en contra; així ho corroboren declaracions i actuacions dels dirigents més destacats de les dues organitzacions.

• Descoordinació Govern – Grup CiU a les Corts. Evident en l’esmena recolzada per CiU que afavoria els concessionaris de vehicles respecte dels fabricants,  va evidenciar el desconeixement real de CiU dels interessos estratègics del país i alhora la manca de diàleg entre el grup de CiU i el Govern. Qui deia que era el grup que més defensava Catalunya?

• El canvi de la velocitat en els accessos a Barcelona. És va canviar tres vegades i matisar unes altres tantes.

• El canvi sorprenent de la Consellera de Justícia, Fernández Bozal. On passa de conduir com advocada de l’estat un recurs contra la primera consulta per la independència on és comparava la consulta amb les manifestacions de recolzament a etarres, a donar viabilitat jurídica a les diferents celebracions i deixar entendre la seva possible participació.

• El Cas Palau. Amb l’arribada al Govern, Ciu modifica el seu posicionament i posteriorment les diferents actuacions judicials no només li han sigut contraries, sinó que han finalitzat, pel moment, amb la imputació del seu ex-tresorer Osacar.

• El Currículum de la vicepresidenta. Adjudicant-se una titulació que no tenia i deixant en l’aire tota la propaganda del “govern dels millors”.

• El Impost de successions i donacions. Discrepàncies públiques de Duran-Gordó-Pelegrí-Mas.

• Els problemes laboral a rodalies. El Govern no va creure necessari preocupar-se per la qualitat del servei i per la informació als usuaris. El malestar generat va ser tan important que en les següents incidències, ha estat el propi conseller qui ha informat des del seu twitter.

• Els vint mil funcionaris sobrers. La secretària general de Funció Pública, Pilar Piferrer, va generar una alarma general entre els funcionaris al manifestar que caldria eliminar un nombre important, entre quinze i vint mil d’ells. Aquesta afirmació mal documentada i mal justificada, va fer sortir urgentment la seva consellera a dir que s’havia mal interpretat, i que només es tractava de “reubicar-los”.

• L’acumulació de càrrecs d’en Duran i Lleida. Aquesta concentració de poder estratègica, l’ha permès seure com i quan ha volgut a les reunions del Govern. Per altra part tampoc ha atès de la forma adient als diferents càrrecs, doncs va anteposar un compromís familiar a la seva presencia a la Cimera Anticrisi.

• Llengua i Immigració. El portaveu del Govern va manifestar una pretesa obligació dels immigrants de parlar el català. Norma que l’ordenament jurídic en vigor no ho preveu. El Govern com el propi Conseller van tenir de reconduir el tema cap a transformar l’obligació en estímul de l’aprenentatge de la nostra llengua.

• Oriol Pujol i les nòmines. El president del Grup Parlamentari de CiU va generar alarma social quan en ple procés de recerca de finançament, va deixar anar que la Generalitat estava a punt de no poder pagar les nòmines. El Govern no va tenir una altre alternativa que sortir a desmentir‐lo, i recriminar-li en privat de la seva imprudència.

• Primera manifestació de protesta a Cultura. Les diferents actuacions han generat un important neguit que ha finalitzat amb una manifestació pública per la manca d’alternatives en un fràgil sector, que alhora te un gran potencial tant de creació d’ocupació com de generar riquesa.

• Radars amb afany recaptatori. El Conseller Puig ha endegat una campanya populista contra els radars que mesuren l’excés de velocitat. Davant l’allau de protestes de les entitats contra els accidents de trànsit, ell mateix va acabar dient que tindrien que estar ”més ben posats”.

• Un Conseller d’Agricultura massa agosarat. Després d’afirmar que retallaria l’aportació de la Generalitat en el cofinançament d’ajuts que venen de la UE i de l’Estat, el Conseller Pelegrí va haver de rectificar de ple, atès que sense el cofinançament de la Generalitat, les altres administracions tampoc aporten les seves quantitats.
• Un Conseller de Benestar que confon les dades. El Conseller va fer el ridícul quan va reclamar a l’administració de l’estat una quantitat de recursos calculada en base a les persones que des de l’inici de l’aplicació de la llei han rebut recursos, quan havia de fer‐ho només pels que romanen vius. Per desgracia, en aquest col∙lectiu són xifres força diferents.

• Un Conseller que no resol problemes. El Conseller Mena va demostrar al Parlament el seu domini del japonès. Llàstima que li servir gaire per retenir la fàbrica japonesa de motos a Catalunya. Altres predecessors, sense saber japonès si ho van aconseguir.