Fa uns dies, el ministre Montoro va presentar com “un avanç del municipalisme” el que en realitat és un atac en tota regla a la capacitat dels ajuntaments d’influir i actuar en benefici dels seus ciutadans. L’avantprojecte de llei presentat, que modifica substancialment la vigent llei de bases de règim local, converteix els governs locals en administracions perifèriques, sotmeses a la tutela jeràrquica i invasiva de Diputacions, Comunitats Autònomes i de l’Administració General de l’Estat. En aquest sentit, no només no avancem, sinó que retrocedim molts anys, tornant a la concepció jeràrquica que confon racionalització i eficiència amb centralisme i disciplina.
A qui se li pot ocórrer en plena lògica de govern multinivell, amb competències creuades d’una infinitat d’administracions en cada espai territorial, postular aquesta simplista idea d'”una competència, una administració?”. És evident que la frase ven. I connecta bé amb aquest imaginari que busca racionalitzar simplificant i delimitant. Però qualsevol que conegui una mica el funcionament real de les polítiques públiques avui, sap que això és pura demagògia, apta només per a ciutadans càndids, i d’aquests cada vegada queden menys. Com es pot marginar al gruix dels ajuntaments dels temes socials en moments com aquests? A qualsevol alcalde o regidor realment preocupat pel que està passant li sonarà familiar la frase de l’exalcalde de Vitòria, José Ángel Cuerda: “On acaben les meves competències, comencen les meves incumbències”.
Si un defensa una mirada política i democràtica dels ajuntaments, no pot acceptar que es converteixin en oficines administratives desconcentrades, sense autonomia de decisió ni assumpció de responsabilitats. Perquè aquesta és una altra. Per defensar el gir centralitzador i jeràrquic, l’argumentari montorista es fonamenta en evitar un malbaratament municipal que es dóna per fet, i defensar l’eficiència administrativa i el sacrosant equilibri pressupostari consagrat pel PP–PSOE a la reforma de l’article 135 de la Constitució perpetrada el 2011. Molts ajuntaments a aquestes hores s’han de recordar de la frase pintada en un carrer d’Atenes: “Preguem deixin de salvar-nos”. El text deixa sense contingut l’autonomia municipal consagrada en aquesta mateixa Constitució i amplia la concepció de “competències impròpies” a una escala que sembla sens dubte excessiva.
En el fons, es nega la condició d’institució política i democràtica als governs locals, en reduir les seves funcions bàsiques al mínim i estendre la provincialització forçosa o preferent a tot tipus de competències i serveis. Ara resultarà que el futur del municipalisme està en les Diputacions, institucions opaques com poques, sense control democràtic directe dels ciutadans, i que si tenen sentit, és precisament com espai de suport i de suport als governs locals, no com a ens engullidor i substitutiu. Només faltava que en el text s’afirmi que el que es pretén és “afavorir la iniciativa econòmica privada”, argumentant burocratismes i intervencionismes obsolets, per entendre que la crisi s’aprofita per reforçar una concepció que barreja funcionarització (més espai per “habilitats nacionals” ) amb obertura mercantil a serveis fins ara en mans municipals.
Funcionava tot bé fins ara en el món local? No calia canviar concepcions i disfuncions? Les coses no funcionaven bé i cal innovar i transformar. Però, des d’una concepció que parteixi del reconeixement de l’autonomia municipal, del valor de la proximitat en els serveis públics, de la importància de la diferència i de la identitat locals, i, sobretot, de la idea que tot canvi exigeix implicació i projecte compartit des de baix. Necessitem més i no menys municipalisme, Sens dubte hi ha massa ajuntaments, alguns han fet barbaritats en aquests anys, hi ha confusió competencial…, però la cosa no s’arregla amb autoritarisme, demagògia i simplificació, parlant de sous i de malbaratament precisament el ministre d’Hisenda de l’actual govern espanyol. Fa olor una vegada més a maniobra de càstig als menys forts, perquè als que s’hauria disciplinar, a aquests, se’ls deu ha massa.
