Lluís Nicolau d’Olwer, en l’article publicat a La Humanitat el 1959, acaba amb un dels principals i rotunds ensenyaments del catalanisme polític: “Catalunya dividida no pot triomfar”. Faig meves les seves paraules, particularment adients en la situació actual del nostre país.
Catalunya s’enfronta a una triple crisi: Una crisi democràtica a causa d’una desconfiança creixent de la ciutadania envers els polítics i les institucions. Una crisi econòmica i social, que ha portat el nombre d’aturats al màxim històric. I també una crisi nacional derivada de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia. Crisi nacional que s’agreuja per la sensació creixent que Espanya no reconeix ni respecta prou la realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística de l’Estat i que el tracte econòmic i fiscal de Catalunya és injust.
Per afrontar una situació tan delicada i complexa com aquesta no hi ha altre camí que el que assenyala Nicolau d’Olwer: unitat. Unitat per regenerar la democràcia, per combatre la crisi i els seus efectes, i per assolir el ple reconeixement de la plurinacionalitat espanyola. Unitat que implica pacte, que demana seny i que exigeix canvis.
Lamentablement no sembla que sigui aquest el camí elegit pel president Mas, el seu govern i la precària coalició que el sustenta. En lloc de cercar la unitat, d’impulsar un pacte el més ampli i transversal possible, guiat pel seny i compromès a introduir els canvis necessaris, Artur Mas opta per mantenir un acord inestable, basat en el compte enrere cap a una consulta sobiranista, que introdueix divisions en la societat catalana i un elevat grau d’enfrontament amb la resta d’Espanya, i que oblida que la prioritat absoluta en aquests moments no és altra que lluitar contra la crisi.
Fa pocs dies el Tribunal Constitucional ens recordava els riscos de prendre opcions abrandades que, lluny de fer-nos avançar, ens fan retrocedir. Afortunadament el Parlament no havia aprovat només la declaració suspesa, i la declaració proposada pel grup socialista que insta a celebrar una consulta a través de l’acord entre els governs català i espanyol ens permet seguir treballant en favor de l’únic dret a decidir viable, un referèndum o consulta, legal i acordat.
Catalunya dividida no pot triomfar. Proposo, doncs, solemnement, tornar al seny, al pacte, als acords per assolir els canvis necessaris. Per això cal, en primer lloc, situar com a prioritat absoluta la lluita contra la crisi. Per fer-ho calen pressupostos, la pròrroga és un frau, s’ha de negociar amb el Govern d’Espanya la flexibilització del sostre de dèficit, s’ha d’impulsar un nou model de finançament amb total garantia de compliment del principi d’ordinalitat, i una estratègia concertada de creixement econòmic i de defensa de les línies vermelles de l’Estat de benestar.
En segon lloc, proposo un gran acord per impulsar i aprovar abans d’acabar l’any la llei de la transparència i la llei electoral, i de modificar la llei que regula les Iniciatives Legislatives Populars, garantint la millora de la nostra qualitat democràtica, de la capacitat de representar millor la ciutadania, de promoure la participació i la transparència.
En tercer lloc, proposo treballar plegats per assolir la transformació d’Espanya en un Estat federal, respectuós de les nacions, nacionalitats i regions que la integren, de la seva capacitat d’autogovern polític i de participar en el govern del conjunt a través d’un Senat o Consell Federal, i d’un sistema de finançament just i solidari. Aquest esforç de transformació de l’Estat ha de permetre també negociar l’existència d’instruments democràtics legals i acordats per exercir el dret a decidir.
Crec sincerament que el president Mas va llegir de forma equivocada els resultats de les eleccions del 25 de novembre, i que per la via de la radicalització i de la divisió, per la via de subordinar-ho tot als seus compromisos amb ERC, situa Catalunya en un carreró sense sortida. Però ara no és hora de retrets, és hora de solucions, és hora de pacte, de seny i de canvis.
Si transformem Espanya en un Estat federal. Si impulsem lleis que millorin la qualitat democràtica. Si treballem units per superar la crisi i pal·liar els seus efectes. En definitiva, si tornem al seny, al pacte i a l’acord podrem afrontar la triple crisi que pateix el país i sortir-nos-en, pel PSC no quedarà.
