L’acord del Pacte Fiscal al nostre Parlament Nacional ens obliga a recordar les pesades xifres per càpita de les 10 principals CCAA del nostre actual precari / malgirbat Estat de les Autonomies.
Per càpita inicial de recaptació a cada CCAA contrastat amb el final de finançament. I comparant els resultats més acostats, els 2010. Manllevem les dades d’una baixada des del web d’Hisenda i Administracions públiques, arxivat entre les pàgines del meu preuat exemplar de la “Hacienda autonómica. Una perspectiva de federalismo fiscal”, obra del 1988 d’Antoni Castells, editada per Ariel Economia.
Una altre retall, dins la mateixa matriu, m’adono que correspon a un article, al Periódico del 20 d’octubre de 2007, reflexió de Raimon Obiols sobre els quatre principis de Tarradellas ,que sempre mereixen repensar-se: 1) “la visió de Catalunya com la del conjunt de la ciutadania, per sobre d’ideologies, idioma o cultura d’origen”. 2) “la unitat ens fa forts i la divisió ens porta a la desfeta”. 3) la Generalitat també ha ser de tots: gestió no partidista de l’autogovern, recolzada en la serietat personal, l’excel·lència professional, el rigor administratiu, i – molt Tarradellas / De Gaulle – amb el màxim respecte a la “litúrgia del poder”. 4) estil de conducta polític basat en la fermesa sense gesticulacions i en la tenacitat a tota prova. Que amb la voluntat política no n’hi ha prou, que cal mantenir-la dins un límits: marcats pel realisme de la intel·ligència i per l’avaluació permanent, sobretot, de les conseqüències que es desprenen dels nostres actes. En introspecció nacional-republicana, Tarradellas prou que renyava les retòriques descordades i les fugides cap endavant : ¿Estem condemnats a repetir 6 d’octubres? La Caixa única CiU+ ERC+IC en segueix una incruenta petjada…)
Dins d’aquest emmarcament, que corroboraria la tesi de lleialtat institucional i decidit reformisme del Cercle d’Economia, fem avinent les xifres de 2010. Per a, sobretot, reivindicar en el finançament final la mateixa ordinalitat com a recaptadors: després de la solidaritat (o recepció, en altres CCAA) de l’anomenat anivellament. El model federal alemany.
Catalunya, el 2010 continuem com els tercers recaptadors, darrera de Madrid i Ses Illes i però acabàvem els setens en finançament: de 2.297e. de capacitat fiscal per habitant a 2.228 e. de finançament homogènia per càpita – i per sota de la mitjana de 2232!. En xifres absolutes: dèficit fiscal de 515.473.480 e.! Ep! abans de contribuir a excés de solidaritat… Som i serem els catalans tercers en la mantinguda ordinalitat, dins un nou pacte fiscal federal – just i necessari per possible i enraonat!
Madrid també davalla quatre llocs (de 2.713e a 2.284; però per sobre de la mitjana. Els més dissortats són els balears, que passen que baixen vuit llocs: aportant 2.394 e. en reben cadascú 1.838. L’ordinalitat en finançament el 2010 és encapçalada per Extremadura (evangèlicament, del darrer en recaptació: 1.399 e., al primer en recepció per habitant: 2.510), seguida d’Aragó que puja 2 llocs ( de 2.073 a 2.491), de Castella i Lleó ( de 1.815 a 2.438), de Galiza ( de 1.637 a 2.337), de Madrid, de Castella la Manxa ( de 1.589 a 2.271); els setens som nosaltres ( els tercers constants en recaptació), ens segueix Andalusia ( de 1.600 a 2.195, mantenint l’ordinalitat 8è) i els més desgraciadets els de les regions germanes de la Nació PPCC: País Valencià (de 1764 a 2010 e.), Ses Illes ( dels segons recaptant: 2.394, als darrers finançats: 1.838). Pèssim anivellament, nefasta ordinalitat en l’Estat Autonòmic…
Un comentari