Últim diumenge de campanya. Dia d’enquestes. Faig l’exercici d’anar a buscar a l’Enciclopèdia Catalana la definició de la paraula “adjectiu” motivat per la lectura en La Vanguardia d’una crònica interpretativa de les enquestes electorals. La funció de l’adjectiu és d’ésser incident a un substantiu; en conseqüència, es referirà a un accident que no és en si. En definitiva que l’adjectiu refereix a una qualitat o un accident del substantiu, que no és en si. “El tripartito se desploma”. “Esquerra Republicana es, de los socios del tripartito, el que sufre el peor descalabro, según el sondeo” . “El Partido Popular apenas capitaliza el desgaste del tripartito”. I tot per acabar concloent “el nacionalismo moderado de Convergència i Unió está en condiciones de obtener una mayoría que le garantiza la investidura de Artur Mas como president, según el sondeo”. Resulta evident, tanta acumulació de “tripartits” en una mateixa crònica a La Vanguardia només pot significar una cosa : que l’adjectiu en qüestió, l’aliança tripartida, és referida pel redactor com ” un accident“, és a dir, una plaga que ha assolat Catalunya en els últims anys. “Avantguardista” utilització d’adjectius per part del citat diari : el nacionalisme de CiU, en canvi, el consideren “moderat” quan a dia d’avui els mortals encara no sabem amb qui pactarà Artur Mas que diu que vol la independència però no diu quan. Una bola màgica han de tenir en la redacció. Per acabar, avui es compleixen 10 anys sense Ernest Lluch. Deu anys sense el ministre socialista (1982-86) que va universalitzar l’assistència sanitària a Espanya. Fora bo que molts polítics , catalans i espanyols , reflexionessin ara sobre el pensament i el llegat d’Ernest Lluch. En un emotiu article d’avui al Diari de Girona, Raimon Obiols , fent referència a una vivència amb l’Ernest conclou que “la política rejoveneix” per aquesta “radical i alegre vitalitat, perseverant amb el neguit de l’acció amb els altres i pels altres, en l’incert combat per sortir del temps de la foscor, la ignorància i l’odi”. Eren altres temps. Avui els experts de comunicació envelleixen al candidat Artur Mas en els seus cartells electorals , pintant cabells blancs , sofisticant arrugues, per donar-li més “credibilitat i autenticitat”. Si l’ Ernest aixequés el cap!
P.M.
