“Vostès tenen un problema. I aquest problema es diu 3% “. La frase, pronunciada per l’expresident Pasqual Maragall (PSC) i dirigida al llavors cap de l’oposició Artur Mas (CiU), va gelar l’ambient al Parlament de Catalunya. D’això fa més d’una dècada (era el 25 de febrer de 2005) i l’afirmació va tenir la virtut de portar a primer pla el que fins llavors era sol un acudit de passadissos i sobretaules: la sospita que algunes constructores pagaven a Convergència comissions il·legals per les adjudicacions d’obra pública. El que ha passat a continuació, però, també va mostrar la cara tèrbola de l’assumpte. Mas va exigir a Maragall que retirés l’acusació si no volia manar “en orris” el principal projecte de la legislatura: la reforma de l’Estatut català. El president ho va fer i es va disculpar. Amb això quedava instaurada en la política catalana una perversa forma de fixar prioritats. La corrupció era rebutjable, sí, però s’estava disposat a mirar cap a una altra banda si el que hi havia en joc era un altre objectiu considerat de major entitat. El 2005, aquest objectiu era l’Estatut. Avui ho és el camí cap a la independència. Les paraules d’ahir d’Artur Mas, comminant a la CUP a fer “abstracció” de les investigacions del 3%, són l’últim exemple d’aquesta trivialització de la corrupció. Les que segueixen són nou preguntes i respostes que aporten una mica de llum al ja mític 3%:
Va ser Maragall el primer a parlar del 3%? No. Els comentaris sobre l’assumpte eren comuns des de feia anys. Molts polítics de l’oposició i periodistes havien escoltat empresaris del sector parlar de com se’ls exigia pagar una comissió per les adjudicacions rebudes. Mai hi va haver, però, denúncies serioses del cas. Les raons eren la dificultat de demostrar-ho i la por davant el poder que atresorava CiU a Catalunya. L’arribada del Tripartit a la Generalitat el 2003 va obrir una finestra d’oportunitat per a investigar seriosament el cas que es va tancar de cop amb la rectificació de Pasqual Maragall.
Es va investigar alguna vegada el 3%? Sí. Després de l’episodi del Parlament, el fiscal general de Catalunya, José María Mena, va obrir unes diligències que van acabar amb el conegut com cas Adigsa. Aquest afectava l’empresa de la Generalitat encarregada de rehabilitar habitatges socials. La instrucció va acabar fa un any i el jutge considera que hi ha suficients indicis per seure a la banqueta a set excàrrecs de CiU. Les investigacions del cas, encara pendent de judici, van confirmar el pagament de mossegades, encara que aquestes van quedar limitades a l’activitat d’aquesta societat.
És el 3% sempre del 3%? No. En el cas Adigsa les comissions pagades van arribar a ser en algun cas del 20%. En el cas Palau, rondaven el 4%, dels quals el 2,5% arribava al partit i la resta se la quedava el saquejador confés de la històrica institució musical, Fèlix Millet. En les actuals investigacions, el 3% exacte ha quedat acreditat en Sant Fruitós de Bages i Sant Cugat. Els investigadors, però, consideren que en altres casos les comissions oscil·len entre el 2% i el 5% i fins i tot que en altres ocasions podia existir una espècie de tarifa plana: constructores que feien donacions al partit regularment a canvi d’un tracte de favor en diverses adjudicacions, sense existir una vinculació cas a cas entre unes i altres.
Es pagava sempre el 3% a través de les fundacions de CDC? No. En el cas Palau, encara que va haver pagaments des d’aquesta entitat a la fundació CatDem, aquests només van suposar una petita part dels 6,6 milions, que segons el jutge instructor, Ferrovial va pagar a CDC a canvi de les obres de la Ciutat de la Justícia i la Línia 9 del Metro de Barcelona. La major part dels diners es va abonar mitjançant pagaments en efectiu. En les actuals investigacions, encara en les seves primeres fases i sota secret de sumari, no han estat fetes públiques evidències sobre formes de pagament alternatives. Totes les empreses investigades han fet quantioses donacions a les dues fundacions de Convergència: CatDem i Barcelona Fòrum.
Totes les donacions a Convergència encobreixen el 3%? No. El partit informava de les donacions a les seves fundacions al Tribunal de Comptes i aquestes són sempre legals fins que sorgeixen evidències que encobreixen el pagament de mossegades per obra pública.
Quan sorgeixen les actuals evidències del 3%? Arran d’una investigació per corrupció local a Torredembarra (Tarragona), la Guàrdia Civil va registrar les instal·lacions de la constructora Teyco. Allà van trobar un document en el qual es calculava el 3% d’obres adjudicades en els ajuntaments de Sant Cugat, Figueres, Torredembarra, Lloret de Mar i Sant Celoni, i es relacionava aquestes operacions amb pagaments a les fundacions de CDC.
Com s’estén l’ombra del 3% per Catalunya? La troballa del document de Teyco va portar a la Fiscalia Anticorrupció i la Guàrdia Civil a registrar el passat 28 d’agost les seus de Convergència i les seves fundacions. Allí els investigadors van trobar més indicis del pagament de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions en més municipis (de moment han transcendit Olot i Sant Fruitós) que afectaven a altres constructores, els directius van ser detinguts ahir. Les evidències d’irregularitats s’estenen també a l’ens públic de la Generalitat que licita tota la seva obra pública: Infrestructures.cat. Les empreses i organismes investigats estenen les seves activitats per tot Catalunya.
Queden més casos del 3% encara per aflorar? És aviat per saber-ho. Més d’un centenar d’empreses van fer donacions a les dues fundacions de CDC. La llista de donants, però, no pot ser utilitzada com una guia per buscar possibles casos de corrupció. La llista diu qui va donar, però per a establir l’existència d’irregularitats cal que concorrin dos elements més. El primer és que el donant hagi estat beneficiat amb adjudicacions d’obra pública o altres decisions polítiques. El segon és que hi hagi elements que permetin vincular licitacions i donacions. Però la llista de donants si ofereix molts casos d’empresa que donen diners poc abans o després d’aconseguir un contracte públic. I ho fan amb unes determinades quantitats i dates que poden ser indicis rellevants per a la investigació.
Eren les dues fundacions de Convergència tapadores per cobrar el 3%? No ho eren, però totes les evidències assenyalen que en molts casos sí van servir per a això. Barcelona Fòrum, per exemple, amb prou feines tenia activitat i no obstant això va rebre més de tres milions d’euros en donacions d’empreses privades. La major part van acabar a les arques del partit pel suposat pagament de treballs que el Tribunal de Comptes considera que no han quedat acreditats o van ser transferits a l’altra fundació del partit, CatDem. Aquesta sí que tenia en els anys investigats una intensa activitat, però la mecànica es repeteix. Entre 2008 i 2013 va rebre més de set milions d’euros en donacions, dels quals una tercera part també van acabar a les arques del partit per treballs ficticis.
