Aquests dies semblem instal·lats en arenes movedisses. La situació política ha capgirat sorprenent des de diumenge. Quan les forces policials van carregar contra els munts de ciutadans pacífics que es congregaven davant els punts de votació, es va generar una espiral de solidaritat dins i fora del país que, per uns moments, va donar la idea que la consulta plantejada per la Generalitat seria un gran èxit de participació.
Aquesta expectativa de mobilització majoritària es va esvair quan, entrada la nit, els responsables del Govern van fer públiques les dades del recompte. Malgrat les deficiències, derivades de la mateixa convocatòria i de l’acció indiscriminada de Policia i Guàrdia Civil, el mateix Govern de la Generalitat admetia que no s’havia arribat a una participació majoritària. Havien comparegut davant les urnes 2.262.424 votants, dels quals nou de cada deu havien optat pel sí. No s’havia produït la mobilització massiva que reclamaven els independentistes, i que l’acció policial va semblar, efímerament, facilitar.
Com va passar la mateixa nit del 27-S, un cop coneguts els resultats de les eleccions “plebiscitàries“, els portaveus independentistes es van afanyar a celebrar l’èxit de la convocatòria. Però, com també va passar llavors, la curtesa del resultat pesa com una llosa sobre el seu marge d’actuació.
