El jutge Baltasar Garzón va ordenar ahir la detenció de l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz; de dos alts càrrecs més de l’ajuntament socialista; de l’exdiputat del PSC Luis García i dels destacats exdirigents de CDC i col·laboradors de Jordi Pujol Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. Tots sis, juntament amb dos empresaris de la construcció també arrestats per la Guàrdia Civil, estan acusats de formar part d’una trama organitzada de corrupció que en els últims anys, presumptament, va cobrar comissions, va evadir capitals a paradisos fiscals i es va aprofitar de la condició de funcionaris públics d’alguns dels seus membres.
Les detencions van convulsionar tota l’esfera política catalana, que va reaccionar amb cautela davant de l’operació, malgrat que la direcció dels socialistes ja va anunciar al migdia, quan encara no havien transcorregut ni dues hores des de l’arrest de l’alcalde d’una de les seves ciutats més importants, que suspendria de militància Muñoz i els seus col·laboradors si el jutge els imputa algun càrrec després que declarin divendres a l’Audiència Nacional. (Podeu llegir la declaració del PSC, aquí). A CDC es va apel·lar a la presumpció d’innocència de «tots» els detinguts i es va subratllar que tant Alavedra com Prenafeta fa molt de temps que estan apartats dels llocs de responsabilitat de la formació nacionalista.
Les vuit detencions es van realitzar de forma coordinada, a la mateixa hora, les deu del matí. L’alcalde de Santa Coloma va ser arrestat a Barcelona, a casa seva, a Sarrià, fins on es va traslladar el seu advocat, Fermín Morales, mentre es realitzava un minuciós registre que a partir de les quatre de la tarda es va traslladar al seu despatx de la plaça de la Vila. El regidor d’Urbanisme, Manuel Dobarco, i el director gerent de l’alcaldia, Pascual Vela, van ser detinguts a l’ajuntament, on va irrompre la Guàrdia Civil, que va fer desallotjar les instàncies municipals i va custodiar l’entrada durant tota la jornada. Ahir al vespre, els funcionaris d’urbanisme van rebre l’ordre de no tornar a la feina fins dimarts.
DOCUMENTACIÓ VINCULADA / Santa Coloma és el principal escenari d’aquesta trama de corrupció, que compta amb dos municipis més implicats, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona, als alcaldes dels quals Garzón va sol·licitar únicament documentació relacionada amb dos convenis urbanístics. A Llavaneres, el fiscal anticorrupció Luis Pastor ha recuperat dues antigues denúncies arxivades que el col·lectiu SOS Llavaneres va presentar per la requalificació de la finca coneguda com a Can Riviere a l’època en què Víctor Ros, del Partit Popular, n’era alcalde, informa Fede Cedó. I a Badalona, la documentació sol·licitada a l’alcalde socialista, Jordi Serra, està relacionada amb uns terrenys vinculats a la futura ampliació del port esportiu.
Ahir al vespre, en alguns cercles judicials es definia la trama investigada com una «petita Gürtel a la catalana». La veritat és que d’una mateixa investigació, iniciada el maig del 2000, en van derivar el novembre del 2005 dos registres a l’uníson en dos despatxos d’advocats: Luis de Miguel, a Madrid, i Petrus, a Barcelona. De la documentació del primer registre va sortir el cas Gürtel; la intervinguda en el despatx de Barcelona va donar lloc a la batejada ara com a operació Pretòria.
Els investigadors sostenen que l’exdiputat Luis García n’era el presumpte cervell. No és la primera vegada que García, definit per algunes fonts com «el Correa d’aquesta xarxa», es veu involucrat en un escàndol. A finals dels anys 90 va estar imputat, juntament amb una altra desena de càrrecs municipals socialistes, en una estafa en obres públiques que va ser arxivada el 2001. Els altres dos arrestats, el president de Proinsa, el constructor Josep Singla, i el president del grup immobiliari Espais, Lluís Casamitjana, serien els altres dos pilars d’aquesta trama posada al descobert en una investigació coordinada pel fiscal Pastor.
García va establir una «xarxa de tràfic d’influències» en els consistoris investigats, on aconseguia adjudicacions de terrenys a societats pantalla per un preu determinat que s’elevava considerablement després que aquests solars fossin requalificats i venuts a constructors. Per aquestes operacions es cobraven comissions. Fonts de la investigació han assenyalat que Alavedra i Prenafeta actuaven com a comissionistes de la xarxa.
Els implicats en aquesta trama treballaven amb «grans marges» de beneficis que, segons les fonts, podrien superar els 20 milions d’euros, malgrat que encara no s’ha pogut determinar l’import de diners que tenia a les mans la xarxa. Per exemple, els investigadors busquen 13 milions d’euros que hauria d’haver rebut l’ajuntament colomenc i que no apareixen a les arques municipals.
