Itàlia no està “gens malalta”, va assegurar dijous, 28 de febrer, el president italià, Giorgio Napolitano, davant l’estancament polític sorgit de les eleccions del 24 i 25 de febrer. Tot i això, comentaris inquiets sobre la sortida de la crisi es succeeixen. Ho desxifrem amb Marc Lazar, professor de Ciències Polítiques i de la Universitat lliure internacional d’estudis socials (Luiss) a Roma.
Beppe Grillo, el líder del Movimento 5 Stelle (Moviment 5 estrelles, M5S), va rebutjar la mà estesa de Pier Luigi Bersani, líder del Partit Democràtic (PD). És un no definitiu?
– És obert. És molt interessant veure que un cert nombre dels adherits al M5S protesten a través d’internet. Creuen que pot haver-hi una oportunitat de treballar amb el Partit Democràtic de Pier Luigi Bersani. Tot està per discutir en un moviment que no està estructurat i és difícil de controlar. Beppe Grillo ha dit certament que no, però ho ha dit volent-se inspirar amb el que ell anomena el model sicilià, on el centre-esquerra governa la regió amb el suport dels parlamentaris del M5S. El que retinc, però, són les paraules extraordinàriament dures, fins i tot despectives de Beppe Grillo cap Pier Luigi Bersani: “Un mort us parla”.
Beppe Grillo s’escolta els seus membres?
– No, és molt autoritari. Encara que reivindica la democràcia directa, amb l’objectiu, per exemple, de limitar els mandats electorals a dos, o de proposar la dimissió de tota persona inculpada per la justícia, es comporta com una petit cap, per no dir com un petit dictador al si del seu moviment.
Està una mica desbordat pel seu èxit. El seu moviment s’agita i potser tindrà problemes per controlar els parlamentaris que en general són joves, sense experiència i susceptibles de ser sensibles a les propostes de Pier Luigi Bersani.
Quines podrien ser les propostes de Bersani?
– Encara no n’ha fet. Però dins del Partit Demòcrata, s’evoca per una llei sobre els conflictes d’interessos que apunten directament a Silvio Berlusconi. Els parlamentaris “grillili” podrien donar suport a aquesta mesura, fins i tot al risc d’un conflicte frontal amb els parlamentaris berlusconians.
També es va esmentar la necessitat d’una reforma electoral, de la que s’està parlant des del 2005 i que evitaria tornar a trobar-se davant de la situació actual. Finalment, hi ha la qüestió de reduir els costos de la política. Però en aquest tema, crec que tots els elegits tindran una voluntat de ferro.
Un escenari en el què Pier Luigi Bersani s’aliés amb Silvio Berslusconi està totalment exclòs?
– La hipòtesi d’un govern de coalició nacional, defensada per Silvio Berlusconi, que s’embolica en la seva toga de gran estadista per aparèixer com algú responsable, sembla impossible per al PD almenys per dues raons. En primer lloc, el PD no vol tenir res a veure directament amb Silvio Berlusconi. I el més important, si acceptessin aquesta solució, s’obriria una via perquè el M5S saltés immediatament sobre l’oportunitat de denunciar la col·lusió entre els dos grans partits, tot i que tots dos surten fortament debilitats d’aquesta elecció.
Quins poden ser els altres escenaris?
– Primer escenari: un govern format per Bersani i els centristes, recolzats pels senadors de Beppe Grillo, que es caracteritzaria per una gran fragilitat. Tindria una vida útil limitada donat que són nombrosos els temes en que estan en profund desacord. Seria una solució a curt termini.
Una altra solució: formar un govern de transició, que s’encarregaria de la reforma de la llei electoral abans d’organitzar unes noves eleccions per a l’estiu o la tardor. Si Pier Luigi Bersani no pot formar govern, el president Giorgio Napolitano, o el seu successor poden buscar una personalitat institucional, que hagi exercit importants responsabilitats en el passat (el president de la Cambra de Diputats, el Senat, el Consell) per constituir un govern que duraria uns mesos per tranquil·litzar els mercats financers.
Quin és el marge de maniobra de Napolitano?
– El seu temps està compte enrere. Les eleccions dels presidents de les cambres no començaran fins el 15 de març i ell ha de plegar el 15 maig.
Què passarà mentrestant?
– El Govern de Monti continuarà amb la seva política sense dificultats. Itàlia està habituada a aquests tipus de situacions.
Entrevista de Sarah Diffalah a Marc Lazar per a Le Nouvel Observateur.
