CatalunyaPortada

Neus Tomàs: les claus d’un pacte agònic per governar Catalunya

La suma de debilitats i el risc a perdre-ho tot és el que explica el pacte tancat entre ERC i Junts per evitar un avançament electoral. Debilitats perquè a cap dels dos li convenia provocar uns comicis en què sabien que Salvador Illa guanyaria més còmodament i en els quals ells haurien d’assumir davant l’electorat independentista el cost d’haver malbaratat la majoria aconseguida el 14F. L’acord situa a Pere Aragonès i Jordi Sànchez com forjadors d’un consens, de moment impostat, que permet la formació d’un Govern en què la presidència, per primera vegada des que es va iniciar el Procés, estarà en mans d’ERC. Un repte per als republicans, que ja no podran culpar els posconvergentes de la manca de cohesió, i per Junts, que ha d’acceptar una derrota que molts dels seus dirigents i votants encara no han assumit.

De la necessitat virtut

Els vetos creuats entre ERC i PSC situaven Catalunya en una cruïlla: o es repetia el pacte independentista o es repetien les eleccions. El primer era complicat i el segon era un risc inassumible per Junts i ERC. Aquest cop la victòria de Salvador Illa seria més folgada i ells no podrien presentar-se amb la promesa de garantir un govern independentista. No era una simple intuïció dels seus dirigents sinó que els sondejos publicats aquest cap de setmana apuntaven en aquesta mateixa direcció. Així que, obligats a entendre, és el que han fet. ERC aconsegueix investir Pere Aragonès i Junts aconsegueix no només estar al Govern (cosa que els republicans els negaven fa una setmana) sinó que aconsegueix les carteres que reclamava i participarà en el repartiment dels fons europeus, com també va plantejar durant tota la negociació . Per dirimir aquest conflicte s’ha optat per una solució salomònica, una comissió interdepartamental en què participaran representants de les dues formacions, tot i que al tenir Junts el control d’Economia seva posició serà més avantatjosa.

La paraula que defineix la sensació entre alguns dirigents del partit de Carles Puigdemont, que cada vegada més és el partit de Jordi Sànchez, és “escepticisme“. Reconeixen que l’acord és millor del que alguns pensaven però dubten que la cohesió i lleialtat que Aragonès ha promès es confirmin amb el pas dels dies. Els republicans, els recels respecte a Junts són com a mínim els de sempre, confien que ostentar la presidència els permeti traslladar una imatge de major solvència que la que oferia Quim Torra al capdavant de la institució. L’equip de seguiment de l’pacte, integrat per sis membres, un representant de la Generalitat, un el grup parlamentari i un altre de el partit tant de Junts com d’ERC, es reunirà cada 15 dies per fer un seguiment de l’acompliment dels acords i intentar resoldre els conflictes que vagin sorgint. D’aquesta manera s’intenta evitar els múltiples topades que van marcar la passada legislatura. El propòsit comú s’ha batejat amb l’expressió “compatibilitzar estratègies“.

Un repartiment previsible però no exempt de tensions

14 conselleries, set per a cada partit. És una més de les que hi havia fins ara, amb un repartiment diferent per àrees i en què Junts aconsegueix el que ERC va tenir l’anterior legislatura i és fer-se amb un percentatge més alt de l’pressupost. Els republicans retenen Educació però cedeixen Salut als posconvergentes. En campanya electoral, Laura Borràs va anunciar que aquesta cartera estaria dirigida per Josep Maria Argimon, un epidemiòleg que és secretari de Salut Pública des de juliol de 2020 i que s’ha convertit en un referent no només dins d’aquest departament sinó també fora, fins i tot per sobre del seu titular, Alba Vergès. Ara el futur de la dirigent republicana passaria per una conselleria de nova creació: Feminismes i Igualtat.

L’estructura de l’Executiu està dissenyada i algunes carteres ja tenen nom assignat. Però també queden interrogants. Una de les incògnites encara no resoltes és qui ocuparà el departament de Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana. És una de les que ha patit una major reestructuració i estarà controlada per Junts. La qüestió és que dos dels actuals consellers aspiren a gestionar-la. Un és el titular de Territori, Damià Calvet, bon coneixedor de la Generalitat, ben considerat pels quadres territorials i apadrinat per l’exconseller Josep Rull, que va ser el seu antecessor en el càrrec. L’altre és Jordi Puigneró, actual responsable de Polítiques Digitals, proper a Carles Puigdemont, i alineat amb el sector dur de Junts.

Nous actors

Aragonès i Sànchez es van reunir durant dos dies, en dues masies diferents, una al Lluçanès i una altra al Maresme, per tancar el pacte. Oriol Junqueras i Carles Puigdemont sabien que s’havia reprès la negociació i que estaven en marxa aquestes reunions secretes, però tots dos, voluntàriament, han optat durant totes aquestes setmanes per mantenir-se en un segon pla. L’expresident perquè no volia ser utilitzat com a “moneda de canvi” tot i no tenir cap fe en que l’estratègia d’ERC a Madrid per desencallar el conflicte pugui donar algun fruit, i l’exvicepresident perquè va optar per la plena confiança en els seus negociadors. Hi ha un altre element, de tipus personal, que cal tenir també en compte i és que Junqueras i Sànchez, malgrat estar junts a la presó, mantenen una relació pràcticament nul·la. Es porten malament des de 2015, quan es va forjar la candidatura de Junts pel Sí, una llista única que el líder d’ERC rebutjava per considerar-la una envoltant dels antics convergents i que Sànchez, home proper a Artur Mas, va batallar fins a aconseguir que fos una realitat .

L’acord ha sorprès més a Junts que a ERC. No pel seu contingut, perquè els eixos bàsics ja estaven en els documents que s’havien anat intercanviant en les setmanes anteriors, sinó pel secretisme de les dues trobades d’aquest cap de setmana. La majoria de companys de Sànchez no tenien ni idea que estava tancat amb Aragonès i és una cosa que a molts no els ha agradat gens. De tota manera, i més enllà del malestar per les formes, per evitar ensurts, en el text que se sotmetrà a l’escrutini de les bases no s’inclou l’opció de no investir Aragonès. Es pot votar a favor d’investir i compartir Govern amb els republicans, segons el pacte tancat per Sánchez, o permetre que el candidat republicà sigui elegit president però amb Junts a l’oposició, una opció que, malgrat que l’acord no desperti entusiasme, es considera com la minoritària.

Més bons propòsits que concreció

Un dels obstacles era (i segurament serà) l’estratègia a seguir al Congrés dels Diputats així com el paper que ha de jugar el Consell per la República. Aragonès es limita a afirmar que es treballarà des del “consens” alhora que ERC reitera la validesa de la taula de diàleg amb el Govern central. En el document acordat, les dues formacions es prometen lleialtat sense donar detalls de com serà l’estratègia. Junts expressa la seva disposició a “donar una oportunitat” a aquesta negociació bilateral amb l’Executiu de Sánchez malgrat que reconeixen el seu “escepticisme i dubtes” sobre el resultat. Serà una taula en la qual els independentistes plantejaran una amnistia per als presos i la resta d’encausats pel Procés i reivindicaran de nou el dret a l’autodeterminació. L’última i única vegada que es va reunir va ser al febrer de l’any 2020. Aquesta vegada no es fixen calendaris, cosa que en anteriors legislatures van comprovar que va acabar sent un problema. “La forma, el calendari i les accions d’aquest embat es recordaran de forma consensuada en el marc de l’espai de coordinació, consens i direcció estratègica“, es recull en el document sense oferir més concreció.

El Govern central, per boca de Miquel Iceta, ha insistit aquest dilluns que el camí a explorar és la del diàleg amb el nou Govern. Sobre les votacions en el dia a dia a la cambra baixa es dóna per fet que Junts i ERC no sempre poden coincidir, com ja està passant actualment. El manual de l’negociador recomana que per forjar un govern de coalició, més important que pactar els acords és acordar els desacords.

Per evitar que el Consell de la República llangueixi però que alhora no es converteixi en un problema per Aragonès s’ha acordat crear un espai de direcció estratègica on estiguin Junts, ERC, la CUP, l’ANC i Òmnium, un òrgan que ha de coordinar-se amb l’entitat presidida per Puigdemont fins que el Consell es “reformuli” i passi a tenir el protagonisme que l’expresident i altres dels seus dirigents més afins reclamen que tingui. Per tant, de moment es crearà una mena de nou “estat major“, que és com es va denominar el sanedrí paral·lel a la Generalitat que va organitzar el referèndum de l’1-O, encara que aquesta vegada amb presència de la CUP.

El repte del futur president, un dels molts que té per davant, serà el de conciliar els interessos d’aquests òrgans externs a l’Executiu amb les seves prioritats com a president i evitar la “tutela” que assegura que no està disposat a acceptar.

ElDiario.es, 18 de maig de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button