Portada

Néstor Cabañas: Tu a Boston i jo a Las Vegas

El territori segons una de les seves definicions normatives és “la porció de la superfície terrestre subjecta a apropiació per un grup d’individus a fi de portar a terme qualsevol activitat”. (DIEC2).Lestabliment d’un equilibri durable entre una determinada societat, el seu territori i les activitats que s’hi desenvolupen esdevenen les tres potes (social, econòmica i territorial) d’allò que es va entendre com a sostenibilitat a l’informe Brundtland de 1987 i a la posterior Cimera de Rio de 1992, avui Rio+20 o -20 segons es miri. El model territorial és el resultant d’una determinada proposta que fa una societat per a desenvolupar-se en un determinat territori. De models territorials resultants d’aquesta interacció n’hi ha per donar i per vendre.

Per exemple, un rànquing americà del 2010 sobre una mena IQ territorial basat en l’educació i la cultura, va triar Las Vegas com la ciutat més estúpida (dumbest city) del país en contraposició a Boston que va ser escollida laciutat més intel·ligent (smart) . Si mirem més rànquings, observem que Las Vegas és també la segona ciutat amb pitjor qualitat devida ( divorcis, criminalitat, robatoris, suïcidis… ). Una dada, la taxa de morts violentes és de fins a 700 vegades superior a Nevada que a Catalunya com admeten amb preocupació les webs policials no oficials. davant la instal·lació d’Eurovegas.

Per contra, Boston és la tercera ciutat més saludable,  la tercera més innovadora, la cuarta amb més zones verdes, la cinquena més feliç (a prova de Blues) o  la setena on flueix més el crèdit (en aquest estudi es destaca en negatiu a Las Vegas per la seva alta taxa d’execucions hipotecàries) .En un terreny anecdòtic, podem trobar que Boston és la segona ciutat on es més fàcil lligar mentre que Las Vegas és la segona ciutat queconsumeix més pornografia .En aquesta mena de competició de ciutats Boston és la guapa i intel·ligent i Las Vegas la lletja descarada.

No és estrany doncs, que el nostre govern vulgui fer-se la foto a Boston però el que potser ens resulta contradictori és que a la setmana següent es pacti ser Las Vegas. Hom pot pensar que no és incompatible ser ambdós coses però finalment i com hem pogut veure abans, l’activitat econòmica predominant (turisme del joc o coneixement) determina la resta.Evidentment, els models territorials d’èxit han de ser diversos però en el nostre cas “les apostes fortes” actualment sembla que van en l’àmbit de turisme de masses (Eurovegas, Marina d’Or xinesa?…). La qüestió és si es vol Eurovegas (inversió equivalent al 10% del PIB) perquè sigui la cirereta del pastís o perquè sigui un canvi de model post-industrial (pastís sencer amb cireretes d’alt valor afegit). Per exemple, en el cas tan esmentat de Singapur, el projecte de Casino va ser disenyat, decidit i molt limitat pel propi govern entre diversos candidats com a element econòmic complementari d’un model d’èxit.

En el nostre cas, el model que es vol implantar és més semblant al de Macau (la cosina lletja de Hong Kong) i que no és tant fruit de la reflexió o de la complementarietat econòmica, sinó de la necessitat. Una necessitat comprensiva des del punt de vista de l’ocupació (15000 llocs de feina) però que oculta una realitat no esmentada com és la necessitat d’ingressos tant de la Generalitat  com dels ajuntament afectats. És trist que haguem de ser una cosa que no volíem ser perquè estem en una via morta pel que fa al finançament.

Però siguem positius i propositius, un bon model de desenvolupament aprofita el que té i intenta projectar-ho cap al futur .I el que tenim nosaltres, és un teixit industrial que es mor i que cal reinventar aprofitant els vents favorables, un sector turístic madur que revaloritzar i diversificar, un potencial innovador que cal empènyer i un territori amb excel·lents condicions que cal gestionar correctament per tal que sigui encara més atractiu globalment (si el congrés mundial dels mòbils es fa a Barcelona no és precisament per la quantitat de empreses del sector que tenim).

Perquè el que realment pot “aixecar el país” (lema del govern) són les ganes de sumar esforços per construir-ho (o reconstruir-ho) i abans d’intentar ser Boston, Las Vegas, Alemanya, Flandes o Florida crec  que hauríem de provar que tal és això de ser Catalunya.

Directe.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button