Gaza, el laboratori del poder
La setmana passada, els Estats Units van presentar un esborrany davant el Consell de Seguretat de l’ONU per proposar la creació d’una Força Internacional d’Estabilització a Gaza, amb l’objectiu de garantir la seguretat, desmilitaritzar la Franja i preparar un govern de transició en un termini de dos anys. Segons mitjans com Axios i Ynet, el mandat s’estendria almenys fins al 2027, i estaria coordinat per una “Junta de Pau de Gaza” que supervisaria la reconstrucció institucional i la seguretat interna del territori.
Formalment, el pla es presenta com un pas cap a l’estabilitat i la pau. En la pràctica, representa una nova forma de tutela internacional sobre un poble exhaust. L’anomenada “Força de Seguretat Internacional” no seria una missió de pau a l’ús, sinó un mecanisme de control: vigilar les fronteres, desarmar les milícies, gestionar la seguretat i entrenar una nova policia palestina sota comandament extern. Tot això sense que la població gaziana, ni els seus representants legítims, participin realment en la definició del seu propi futur.
Aquest model de “pacificació administrada” no és nou. Reprodueix la vella lògica colonial: el poder concentrat en mans d’uns pocs actors globals, les grans potències, les elits diplomàtiques, els aliats estratègics de sempre, que decideixen sobre la vida, la mort o la supervivència d’un poble al qual no escolten. Gaza es converteix, una vegada més, en un territori gestionat i intervingut des de fora.
La paradoxa és que el discurs de l’ordre i la reconstrucció se sosté sobre la negació de la sobirania palestina. Mentre es parla d’estabilitat i seguretat, en el terreny, la població continua atrapada entre ruïnes, desplaçaments massius i una crisi humanitària sense precedents. Cada decisió internacional que es pren agreuja la fractura política i moral: la idea subjacent és que la pau només pot imposar-se, mai construir-se amb els qui la necessiten i la reclamen.
Darrere dels comunicats diplomàtics i les resolucions del Consell de Seguretat, el que es perfila és la persistència d’un model de poder on uns pocs -externs- decideixen i milions obeeixen.
Gaza no sols és una ferida oberta del present, és també el mirall d’un sistema internacional que, sota l’aparença de legalitat i cooperació, continua perpetuant jerarquies, dependències i silencis.
