Jordi Ortega: Energia renovables o nova crisi financera? La Energiewende en un carrer sense sortida

El risc financer energètic, més enllà del canvi climàtic.

Lord Nicholas Stern adverteix del risc de les inversions en els grans consorcis energètics: “els inversors intel·ligents poden veure que la inversió en empreses que depenen exclusivament o, en gran mesura, de la constant reposició de les seves reserves en combustibles fòssils, s’està convertint en una inversió molt arriscada. L’informe planteja seriosos dubtes sobre la capacitat del sistema financer per gestionar el risc “. Ha adoptat el nom de “nova bombolla de carbó” que podria provocar un nou col·lapse financer.

Adverteix dels 6 trilions de fons, format per depòsits de pensions, assegurances, reassegurances i d’altres recursos institucionals que, a partir d’una valoració de qualificació del crèdit tradicional no han valorat el risc al que poden estar exposat, el bloqueig de bona part dels actius. HSBC calcula que les reserves de gas, petroli o carbó tenen una sobrevaloració entre el 40 i 60%. James Leaton de PwC ho explica per la manca de visió davant la regulació climàtica.

Al 2012 es calculava les reserves existents en 4 trilions de dòlars. Els inversors, per evitar riscos sistèmics, haurien de conèixer que proporció d’actius són disponibles. Està cotitzant en la borsa actius “incombustibles”, per tant, sense valor. No es tracta només reserven que haurien de romandre al subsòl, per evitar un canvi climàtic perillós,sempre està la possibilitat de suavitza compromisos; es el desenvolupament de les energies renovables les que aparta del mercat les tecnologies tradicionals. Parlem de risc financer, de mercat, econòmic, que supera el risc ecològic.

La valoració de les accions de les empreses energètiques podria caure, segons Bloomberg, un 60%, per l’entrada de tecnologies renovables. “Espero que el regulador pregui nota dels riscos implícits de actius de carboni” –diu Nicholas Stern.

La fi del negoci tradicional, l’era de les energies renovables.

La massiva entrada d’energies renovables al mercat ha expulsat les centrals de cicles combinats i el carbó. Els preus, en un mercat marginal, que les centrals de gas fixaven el cost marginal per la resta de tecnologies, s’ha enfonsat. En els mercats de futur estan donat preus per sota de 4 cèntims d’euros el kWh ($ 0,055) en 2018. Peter Terium, cap de RWE, indica que cap proveïdor energètic llavors podrà tenir beneficis.

Les negligències de l’operador de la xarxes fa que els parcs eòlics marins no tinguin connexió –esta construint quatre xarxes d’alta tensió per portar eòlica del nord al sud i fotovoltaica del sud al nord. Els inversors necessiten seguretat jurídica. El ministre Peter Altmaier, davant d’aquestes “negligències benèvoles”, o seran obstacles malintencionats?, ha establert criteris per fixar la responsabilitat als responsable de xarxes. El reglament garanteix 10 dies el temps màxim per resoldre avaries o permetre inversions en xarxes en forma de cooperativa.

Èxode o revolució energètica.

El drama de RWE es que es pot quedar sense quota de mercat. Ara té la necessitat d’una aposta ambiciosa per les energies renovables, aquí la seva aposta per les Virtual Power Plant, sistemes d’emmagatzematge, etc.; però no troba finançament. Té un deute corporatiu de 33.000 milions d’euros. “El grup alemany no es pot permetre el luxe de perdre més temps en el desenvolupament de les energies renovables, si no vol que els seus deute es comencin a inflar”-assenyala Peter Terium. Mostra els seus actius de 1,5 bilions per recolzar aquestes inversions amb retorns assegurances.

El Regne Unit podria doblar en dos anys el preus de l’energia respecte Alemanya. Està al cap de la cua d’inversions en eòlica marina. Es podrà elogiar la transparència de la reforma energètica del Regne Unit, en comparació amb la tenebres de la reforma a Espanya. El resultat és el mateix, dos països amb el risc de tenir el sector renovables aturat.

Energy 2020 és un exercici, poc honest, de Citigroup, per la forma desesperada intenta donar valor als seus actius posats en reserves de les gran petrolieres. La aposta pel gas –a partir de la tecnologia del fracking- que fa Estat Units que es veu exportant un 40% de gas cap Europa, un excés de oferta fa baixar preus.

Obliden la marginació a Europa de les tecnologies convencionals. Uns mercats d’energia als que els hi caldrà un fort replantejament quan, fins i hi tot a França, per efecte alemany, té preus negatius puntuals de menys 100 euros MWh. A España el govern vol deixar hivernant centrals de cicle combinat.

Energiewende una oportunitat i una necessitat.

L’Institut Econòmic de Berlín, DIW, proposen plans massius d’inversió que eviti aquests riscos financers associats a actius energètics. Calcula que s’hauria d’invertir un 3% del PIB a la transició energètica, uns 75.000 milions. Pensem que Alemanya en els seus millors moments -previs a la crisi- exportava 900.000 milions en forma de crèdits barats. Què van anar? En lloc de la modernització ecològica, que propugnava primer govern SPD i Verds, hi va haver un èxode de recursos financer a la bombolla immobiliària.

Alemanya proposa una revolució energètica per estimular el creixement, destinar el superàvit a la transició ecològica de la seva economia. El programa de la CDU és una aposta decidida per les energies renovables, després de malicioses critiques a la política de renovables de l’anterior govern. Vol garantir la seguretat, l’estabilitat i la fiabilitat amb l’acceleració de les xarxes intel·ligents locals i regionals, les noves tecnologies d’emmagatzematge, i poder aprofitar tota l’energia disponible a la xarxa, convertir l’excedent renovable en hidrogen (a l’agost entrarà en operació la central d’EON -“el poder del gas”).

Mentre Angela Merkel estimula les inversions en renovables, Mariano Rajoy no deixa un Consell de Ministres en què posi fre aquestes inversions. Impostos, moratòries, mesures retroactives. Ara amenaça dur-les totes a un banc dolent. José Antonio Entrecanales president d’Acciona, a la UIMP, torna a anunciar que està disposat a vendre un 30% de la filial de renovables; “amb tant de canvi regulatori resulta impossible invertir”.

Refundació de les energètiques.

RWE va posar en lloc segur a Jürgen Grossmann, incombustible defensor de les nuclears al cap de RWE, que va ser substituït per Peter Terium, ecologista, vegetaria,  practica ioga. Un altre perfil. Ara té el seu nou model de negoci, “la nostra indústria ofereix serveis als clients, no kWh!”-va dir Peter Terium. EnBW també va abordar un gir radical amb Frank Mastiaux, que ha reestructurat el grup, ara aposta per les energies renovables, té 3.000 milions invertits; va passar de 400 milions de pèrdues en 2011, després del tancament de les nuclears, a 800 milions de beneficis al 2012. En part a la venda de 2,700 milions en participacions no estratègiques.

Res d’això hagués estat possible sense el coratge de la junta i assemblees d’accionistes. Una nova sensibilitat que mostra el suport social de la transició energètica. En la geografia Alemanya té lloc el renaixement de remunicipalització de l’energia; s’han recuperat quasi cent antigues empreses municipals d’energia (Stadtwerke). No parlem de futur quan el 10% de ciutadans (8,5 milions) tenen panells fotovoltaics (50% dels 34 GW instal·lats).

Christian Ude -alcalde de Munich i candidat pel SPD a president de Baviera- assenyala com una empresa en mans d’accionistes és addicta al interessos que ha de pagar. No és la ideologia del creixement, el crèdit, no la racionalitat, és la que els obliga a una política expansiva, insostenible i irracional. El resultat és la bombolla de cicles combinats, muntanyes de deutes, inversions irresponsables. La lògica de la gestió pública a partir dels béns comuns, permet una altra lògica, el valor del ciutadà i del conjunt de l’economia local. Un país que compta amb 21,3 milions de socis de més de 8.000 cooperativa d’energia és una mostra de l’empenta social amb què compta la Energiewende.

Coratge polític.

Hermann Scheer, recolzat per Ernst Ulrich Weisäcker, diputats del SPD, van tenir la visió de proposar un model per desenvolupar la energia renovable. Avui és una política assumida per la CDU que parla de “dividend ciutadà!”. El dilema per Europa és: èxode o revolució energètica!

El repte és adaptar el sistema al èxit. Aquí el diàleg per reformar la llei de renovables de 2000. Ningú va preveure que les energies renovables a migdia tinguin preu negatius del mercat. Aquí la perversió que el consumidor veu augmentar la taxa que paga per cobrir les retribucions a les renovables. De 3,5 a 5 cèntims d’euros per kWh. No és culpa de les renovables: el seu preu baixa a 3,5%. El mercat deixa de participar en finançar les renovables, per això el consumidor veu incrementar el cost. Els costos del sistema i com son redistribuït estan subjectes a definicions i interpretacions a partir del qual, com diu Ulrich Beck, es resolen els conflictes socials. La regulació està determinada per quins reptes tecnològics hem d’afrontar. El repte no es econòmic o tecnològic, es fonamentalment polític i democràtic.