Massimo D’Alema: L’èxit de l’esquerra a Dinamarca anuncia una renovació europea
Quantes vegades hem escoltat en els darrers anys: està en crisi l’esquerra? Els fets són clars: a Europa, només quatre països dels vint-i-set Estats membres de la Unió Europea estan dirigits actualment per un primer ministre socialdemòcrata. El què sorprèn malgrat tot: no és la crisi econòmica el qüestionament del model liberal?
D’altra banda, si l’esquerra està en crisi i ha d’assumir els seus errors del passat, la dreta és qui, embriagada pel poder, encara no se n’ha adonat de l’actual crisi democràtica caracteritzada pel desinterès i la desil·lusió dels ciutadans. A més, el seu model de societat no és portador de cap futur, com es pot observar davant la manca de resposta a la crisi. No obstant això, la dreta pragmàtica, oportunista i cínica, ha intentat aprofitar-se de la crisi, el sentiment de por i la inseguretat que aquesta genera.
Afortunadament, no tots els ciutadans són víctimes d’aquesta propaganda amb matisos feixistes. A Alemanya, França o Itàlia, la dreta és minoritària en l’opinió pública. Un resultat que es confirma amb l’aclaparadora derrota de Silvio Berlusconi al seu bastió de Milà en les eleccions italianes de maig.
El mateix càstig ha rebut la CDU d’Angela Merkel, qui ha hagut de suportar aquest any una sèrie de derrotes en les set eleccions regionals, sense parlar dels cops sovint famèlics dels seus aliats liberals al govern federal. Dos líders en dificultats que podrien convocar eleccions anticipades el proper any, si la situació no millora, i que podrien convertir el 2012 en un any crucial per als progressistes.
Fins l’any 2012, i sobretot a França, on les successives enquestes anuncien l’èxit de l’esquerra, acaba de succeir una primera senyal de canvi, el dijous, 15 de setembre, a Dinamarca, amb motiu de les eleccions parlamentàries guanyades per la coalició vermella liderada per Helle Thorning-Schmidt, que es convertirà gràcies a aquest èxit en la primera dona de la història a dirigir un govern a Dinamarca.
Aquest retorn al poder dels progressistes a Dinamarca anuncia igualment una flexibilització de les mesures migratòries i l’establiment d’un pla de recuperació, que preveu la despesa en infraestructures, educació, salut i energies renovables. El finançament d’aquest pla haurà de provenir de nous impostos als bancs, als guanys de capital i als danesos més rics.
Aquest programa demostra un avanç significatiu en el sentit que l’anàlisi de la situació crítica de l’esquerra és obsoleta en favor de les propostes que responguin a la pregunta: què s’ha de fer per rellançar el moviment progressista?
Des d’aquesta perspectiva, i contràriament a la cultura de la dreta – reforçada pels partits d’extrema dreta – que advoca per un retorn a la dimensió nacional, i fins i tot regional, el renaixement del progressisme és inseparable de la revitalització d’Europa, que ha de ser entesa com un concepte idealista, una missió política i un projecte cívic. És per això que hem de llançar una nova aliança de centre-esquerra que compti amb forces ecologistes, sense oblidar el moviment de la societat civil: una aliança que faci de la unió política d’Europa el cor del seu projecte.
Amb aquesta perspectiva s’ha de destacar la capacitat de Helle Thorning-Schmidt per unir les forces de l’esquerra i per extreure el debat populista sobre la seguretat i la immigració que el Partit Liberal del primer ministre, Lars Lokke Rasmussen ha institucionalitzat des de fa deu anys, aliant-se amb el Partit Popular Danès (DF Dansk Folkparti) – partit polític d’extrema dreta citat en el manifest de l’assassí noruec Anders Bering Breivik.
A instàncies dels fets ocorreguts a Madrid, Atenes i Londres en els últims mesos, fàcilment classificables a primera vista en la mateixa escala encara que estiguin motivats per diferents preocupacions, l’ordre actual no pot continuar així indefinidament.
Una nova societat està en marxa i s’ha d’adaptar a un nou món que s’ha creat a partir de les noves tecnologies. Com es mostra en el darrer llibre del projecte “Next Left” que la Fundació Europea d’Estudis Progressistes (FEPS) ha dut a terme després dels terribles resultats de les eleccions europees de 2009 – tant per l’esquerra com per a la democràcia europea en termes de participació – el futur dels progressistes dependrà de la seva habilitat per europeïtzar els seus membres a nivell nacional, per ser capaços d’aprofundir i enfortir el projecte europeu, fent que Europa no cessi en avançar, i finalment, pesi en les relacions internacionals.
Les eleccions daneses han estat les primeres d’una sèrie que poden suposar, en els propers dos anys, un canvi real a Europa. La victòria de les forces progressistes pot retornar a la Unió Europea l’impuls i la confiança que li ha mancat durant massa temps – anul·lada per la pura defensa de l’estabilitat monetària – i li pot permetre finalment redirigir-se cap al creixement, cap al futur, cap a una nova etapa política.
