A en Xavier Trias, el candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona, no li està anant malament la campanya electoral de perfil baix, de no ensenyar les cartes, de no arriscar, de no ficar la pota, de no espantar a ningú. Es mostra simpàtic amb tothom, obert, mentre deixa caure que la governació de Barcelona “és un desastre”. Aquesta orientació l’ha portat a anar per davant en les enquestes a una setmana de la votació. Enrere queden els temps de campanyes tan insidioses com aquella de CiU i el patronat de la Sagrada Família segons la qual el túnel d’AVE faria caure el temple de Gaudí, per posar un exemple significatiu.
Davant de Trias, tampoc sembla anar-li malament la campanya a l’aspirant a la reelecció, el socialista Jordi Hereu. L’actual alcalde està obligat a fer la resta, a arriscar i a anar a buscar els electors allà on estiguin. És el que ha fet des que va ser discutit des del seu propi partit i es va veure obligat a guanyar-se la candidatura en disputa amb la seva companya Montserrat Tura. Li ha anat molt millor des que va haver d’assumir un lideratge que ingènuament donava per suposat per la seva condició d’alcalde i aquesta nova actitud l’ha portat a recuperar 10 punts percentuals d’intenció de vot en un any. En aquest tram final de campanya els sondejos ja no li són tan negatius com llavors, indiquen una notable recuperació. El que queda per veure aquests dies és si la tendència alcista continuarà fins a permetre arribar fins a Trias. Era a sis regidors de diferència. Ara està a tres, segons el sondeig d’EL PAÍS realitzat l’11 de maig.
El retrocés dels socialistes a Barcelona, paral·lel al que pateixen a tot Espanya com a conseqüència de la crisi econòmica, produeix un desplaçament de l’eix de la majoria municipal cap a la dreta, del qual es beneficia directament CiU. Per tant, el que Hereu retalla és el que Trias deixa de guanyar, de manera que l’efecte és doble. Els altres partits amb representació a l’Ajuntament apareixen estancats en els seus resultats de fa quatre anys. La tendència a l’ascens del PP a la resta d’Espanya s’observa també a Catalunya, però no serveix per augmentar el suport al seu candidat barceloní, Alberto Fernández Díaz, tot i els esforços que fa per emular al seu col·lega de Badalona en el discurs contra els immigrants. Iniciativa Verds-Esquerra Unida no compensa els vots que perd el partit socialista. Segueix sent, però, la peanya perquè l’esquerra sumi la majoria, com el PP ho és per a CiU.
Esquerra Republicana i el seu candidat Jordi Portabella dediquen els seus esforços a reagrupar un electorat dispersat per les escissions i el debat entre aquells que volen la independència per al dilluns i els que la volen per al dimarts. Per Portabella, mantenir-se seria ja un èxit. La seva aportació a aquesta campanya ha estat donar la possibilitat de ser regidor a un Joan Laporta a qui tots els observadors consideren eventual per desempatar a favor de Trias en cas d’un resultat igualat entre CiU i PSC.
De manera que la qüestió està en si Hereu aconsegueix recuperar suports entre els que no creuen que la governació municipal de Barcelona sigui el desastre que Trias proclama. En plena campanya, aquesta posició de Trias està sent replicada per Hereu i Ricard Gomà, però el problema per a ambdós, i l’avantatge per a Trias, és que la desqualificació del govern municipal barceloní va començar fa vuit anys i ha calat en certs segments d’opinió. A Hereu li ha passat i li passa una cosa molt semblant al que li va passar a José Montilla com a president de la Generalitat: els qui configuren l’opinió pública progressista s’han desentès de la seva defensa.
No hi ha defensors de la gestió municipal de l’esquerra a Barcelona, tot i que els seus èxits hi són, a la vista de tothom. La victòria de la dreta consisteix, si arriba, en haver fet oblidar que l’esquerra ha col·locat Barcelona en un dels primers llocs que els europeus volen visitar, on els executius volen viure i al qual els estudiants estrangers van a aprendre i a gaudir. Una ciutat en la que les seves més directes competidores- Madrid, València, Saragossa- emulen mentre en Trias va dient que és un desastre.
Penso que Hereu ha sigut un alcalde que ha prioritzat sempre els districtes i els barris . S´han fet coses molt ben fetes acostades a la gent .
Tan debó es guanyi altre vegada l´alcaldia de Barcelona per els socialistes . Ja veiem com funciona la dreta . CDC a la Generalitat ja comença a mostrar on van els ” trets”,
Referent a la movilització dels joves ,penso que ja era hora ! Tan debó en surti alguna cosa nova i esperançadora . Perquè no fem com Islandia ??
Aixó si que seria una exemple per tot el món !!