Les xifres semblen demostrar que en temps de crisi com els que vivim, es consumeix més cultura, si més no en alguns dels sectors. Podria semblar que la cultura exerceix un poder de calmant, taumatúrgic davant la incertesa que ens produeixen les notícies que ens arriben en el dia a dia i davant les dificultats a les que ens hem d’afrontar. Un bon exemple és l’increment de les visites als museus espanyols, que reben tants visitants com aficionats omplen estadis de futbol.
Per això, els Premis Lux al cinema Europeu que hem atorgat recentment al Parlament Europeu han estat una magnífica oportunitat per parlar de cultura, de cinema, en temps de crisi.
Perquè el compromís del Parlament Europeu amb el cinema no és només l’ajuda a un sector de la cultura, sinó que es tracta de donar suport als elements de progrés, de cohesió i de motor per a la innovació i la prosperitat econòmica que representa la cultura i dins d’ella el cinema. Com posava Ken Loach en boca d’un dels seus personatges de la pel·lícula “Bread and roses”: “Volem pa, però també volem roses”. I en moments de crisi econòmica i d’incertesa, la cultura, en tota la seva amplitud, pot ser la font que proporcioni tots dos.
Més enllà dels àmbits específics i les formes d’expressió artística i cultural, la cultura -com a concepte complex i integrador – es defineix, en gran mesura, sobre una doble vessant.
D’una banda, la cultura és l’eina de cohesió social per antonomàsia. Estableix els referents identitaris compartits pels individus d’un territori determinat -per exemple, Europa- i, sobretot, ofereix recursos per entendre el nostre entorn i per aprendre a interactuar i a enriquir-nos a través d’ella. I és que la cultura, no només ofereix les habilitats que necessitem per desenvolupar-nos en el medi social sinó que també ajuda a conrear l’esfera individual mitjançant la creativitat, l’oci i el coneixement.
D’altra banda, les indústries creatives i culturals i les relacionades amb el coneixement són un poderós instrument de generació d’activitat econòmica i d’inversions amb projecció duradora i de gran valor afegit. A més de la seva capacitat incomparable de transferir coneixement a altres sectors econòmics i de generar sinergies de cooperació i de complementarietat entre ells.
Aquestes dues vessants de la cultura – l’econòmica i la social i humana – cobren una importància especial en l’era digital i del 2.0, en què han sorgit noves plataformes de difusió i d’accés a la cultura i nous nínxols per a la innovació i la creativitat.
Per tot això, crec que hi ha sobrades raons per reforçar el compromís europeu amb la cultura – i dins d’ella amb el cinema.
Per al proper període de planificació financera plurianual (2014-2020), la Comissió Europea ha proposat un increment del pressupost del 37% per a les línies destinades al nou Programa destinat a la cultura, Creative Europe. Dins d’aquest, el Programa Media s’emportaria aproximadament un 50%, la qual cosa suposaria prop de 1000 milions d’euros i un increment de més o menys un 16%. Una mesura que s’encamina en la direcció d’atorgar centralitat a la cultura per superar les adversitats i crear un nou model econòmic sostenible i intel·ligent.
En aquest context, els Premis LUX a més de contribuir a donar major visibilitat a la cultura europea, la promou en les seves múltiples dimensions: en l’econòmica – mitjançant la promoció de les obres dels nostres creadors i creadores -, en la social i humana – narrant històries on el teló de fons són els valors europeus i els debats entorn a la convivència i els llaços comuns de la ciutadania de la UE, en la política en la mesura que constitueixen una plataforma per explorar i millorar àrees concretes d’actuació política que es posen de manifest en les situacions i conflictes que viuen els personatges de les pel·lícules: immigració, integració, pobresa, formació, treball o violència, per citar-ne algunes.
En definitiva, els premis LUX són una gran oportunitat per fomentar la creativitat; enriquir la cultura europea i posar-la en valor tant dins de la Unió com més enllà de les seves fronteres.
La pel·lícula francesa “Les neiges du Kilimanjaro” del directorstrong>Robert Guédiguian, ha estat la premiada en l’edició d’aquest any. El seu productor, Marc Bordura, al recollir el premi va declarar en nom del director que “els valors europeus estan vinculats a la idea de la república, una república que Jean Jaurès, que ha servit d’inspiració per a la meva pel·lícula, en deia “República social: llibertat, igualtat i fraternitat són les qualitats que Europa també ha de defensar (…) No abandonin a les pobres gents de Víctor Hugo, una altra figura clau del film, en les aigües gelades del càlcul egoista”.
Crec que no es pot definir millor el rumb que Europa ha de prendre abans que la por i l’egoisme ens ofeguin en “aigües gelades”.
Un comentari