La revolució d’Internet ha canviat els usos del treball, la diversió, la comunicació i el coneixement. Bill Clinton va dir al final del seu segon mandat que l’aportació més important dels Estats Units al segle XX havia estat la implantació del temps real a través de la xarxa de xarxes.
El temps real és un temps mundial que ens posa davant del risc de convertir la realitat en un gran present en el que el passat no compta i el futur no existeix. És el temps de la instantaneïtat, dels eslògans, de les frases curtes i poc pensades, del pensament ràpid i comprimit. Cal expressar les idees en 59 segons.
Als grans avantatges d’Internet, s’ha de contraposar una certa decadència de l’intel·lecte, una fragilitat de pensament que ens és subministrat pels cercadors de la xarxa que treballen i en certa manera pensen per nosaltres.
Porto escrivint aquesta Llibreta des de l’any 2002. He penjat a la xarxa varis milers d’articles. Ha estat un privilegi poder fer-ho. Però estic encara més agraït per la qualitat intel·lectual, pel respecte i les formes utilitzades pels qui s’han molestat a escriure les seves opinions sota aquests milers de llibretes. Gràcies pel debat que s’ha suscitat, per les opinions contràries, per les crítiques i també per les coincidències de criteri que vostès han plantejat al llarg dels anys. Quant he après.
Voldria, però, referir-me al gran perill de l’anonimat a Internet. Una societat en la qual es pot dir de tot a qualsevol sense donar la cara, amb milers de comunicacions anònimes que circulen per la xarxa, amb lloances o insults, és una societat que camina cap a la confusió.
Una de les aportacions més interessants de la xarxa és l’escletxa de llibertat que s’ha obert, local i globalment, quan molts mitjans clàssics han perdut el monopoli de la informació i de l’opinió. És una revolució molt positiva. Però compte amb llençar la pedra i amagar la mà, compte amb l’absència de debat i reflexió, alerta amb la pobresa de la virtualitat construïda sobre l’anonimat.
Que no es converteixi l’hegemonia de la comunicació que ve des de dalt, amb noms i cognoms, amb periodistes i empreses que donen els seus noms, en una altra hegemonia que ve des de baix emparada en l’anonimat. No es pot debatre amb un anònim.
S’està creant un control difús però real dels que poden passar-se hores a l’ordinador, de vegades contractats per algú, desqualificant, insultant i posant en perill la convivència. Repeteixo, no és el meu cas. Internet hauria de servir per elevar el nivell de reflexió i debat en la societat del present i en la del futur.
Podríem arribar a saber moltes coses, gairebé totes, però desconèixer el que passa en realitat perquè no sabem la més important. Quan els anònims adquireixen categoria de subjectes que emeten informacions i opinions, es corre el risc de caure en una babèlica confusió local i global.
