Espai socialistaPortada

Lluís Rabell: Total, per quatre vots…

És seriosa la recerca d’un acord amb els comuns per part d’ERC … o potser està jugant a “posar les banyes” als post convergents? Els comuns, en qualsevol cas, més que prendre-s’ho seriosament s’han agafat a la hipòtesi d’entrar el govern de la Generalitat com a un clau cremant. Gest imprudent on els hi hagi. Però que, indirectament, ha tingut un efecte clarificador sobre les intencions d’uns i altres. Jordi Sánchez s’ha afanyat a dir que Junts estaria disposada a cedir els vots necessaris per a un govern ERCComunsCUP … si En Comú Podem es declarés a favor de la independència. És a dir, si acceptés suïcidar-se. Davant tan ombrívola perspectiva, sembla que els comuns han decidit proposar que sigui el PSC qui es pengi d’algun arbre de Parc de la Ciutadella. Així, en els últims dies, s’han multiplicat les crides a la “generositat“, dirigits a Salvador Illa, perquè faciliti sense dir ni piu la formació de tal executiu.

Però, com bé ha recordat la pròpia Jéssica Albiach, el PSC va guanyar les eleccions del 14-F. I ho va fer amb una proposta de deixar enrere la confrontació amb l’Estat que ha dividit la societat catalana i d’obrir una etapa de retrobament ciutadà i de “govern de les coses“, davant les urgències sanitàries, econòmiques i socials de al moment. Aquest discurs va ser escoltat sobretot per la gent treballadora de l’àrea metropolitana. ERC, per la seva banda, va signar amb la resta de forces independentistes – i segueix mantenint – un inaudit “cordó sanitari” al voltant de la socialdemocràcia. Sergi Sabrià declara sense embuts que “abans de trucar a la porta de PSC, tornar a les urnes“. D’altra banda, ERC manté el seu pacte d’investidura amb la CUP; un acord que fixa per endavant els terminis d ‘ “un nou embat democràtic” per la independència – i que, sorprenentment, no sembla incomodar els comuns. Així doncs, els socialistes haurien de facilitar quatre vots – qualsevol diria! ¡Com es posen per quatre vots de res! – perquè governés un partit que ni s’atreveix a parlar-ne per por del què diran els guardians de les essències pàtries. És a dir, haurien d’avalar tot el contrari d’allò pel que van ser el partit més votat, mentre l’independentisme perdia 700.000 vots, visibilitzant d’aquesta manera un desig de canvi en la societat. De debò consisteix en això la “responsabilitat de país” que hauria de mostrar el PSC? Si acaba produint-se una repetició electoral, no hi ha garanties que sorgeixi d’elles un escenari millor. (Junts especula amb la possibilitat de recuperar els 70.000 vots que es va endur inútilment el Pdcat per tornar a posar a ERCal seu lloc“: segons la dreta, el dels masovers de tota la vida). És per ventura responsable el PSC de la guerra esgotadora que es lliuren els independentistes?

Sí, el desenllaç dels propers dies és impredictible. Però, en lloc d’especular amb combinacions aritmètiques que emmascaren quina hauria de ser l’agenda d’un govern veritablement útil per a la gent, les esquerres haurien d’unir; haurien de configurar un pol progressista que assenyalés el nou rumb – aquest que, ara per ara, ERC no s’atreveix a contemplar. Només tal espai, recolzant-se en sindicats, moviments i associacions democràtiques, pot acabar decantant una altra majoria social. Papallonejar al voltant dels diletants no fa més que diferir aquesta tasca, deixant el futur en mans d’una dreta nacionalista superba i aventurera, molt semblant a la que acaba de guanyar les eleccions a Madrid, totalment aliena a les necessitats la Catalunya treballadora.

CatalunyaPress, 12 de maig de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button