Clara Blanchar: La taxa de pobresa a Catalunya supera en vuit punts la mitjana europea
Una societat en la que el 57% dels ciutadans ho tenen cru per arribar a final de mes, el 39% de les famílies no poden permetre’s ni una setmana de vacances a l’any i el 12,7% no té ni per posar la calefacció, en què el nombre de les famílies que viuen de lloguer s’ha disparat en cinc anys (del 14% al 24% i no serà perquè no hi hagi pisos en venda), en la que els avis aguanten als qui no poden més, les pensions són avui més del que ingressa molta gent. Una societat amb molts pobres: el 29,5% de la població. Fins a 2.200.000 pobres. La foto és de Catalunya i la va fer pública ahir l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població 2011 de la Diputació de Barcelona.
Fins ara, l’enquesta, que s’elabora cada cinc anys i té reconeixement oficial, avaluava el risc d’exclusió (del 21,9%), però en aquesta darrera edició inclou també la taxa AROPE, un indicador reconegut per l’Eurostat europeu que té en compte la pobresa monetària (ingressos inferiors al 60% de la mitjana), la situació laboral dels integrants de les unitats familiars i les privacions de consum dels ciutadans. En tots aquests aspectes, Catalunya està pitjor que a la mitjana espanyola, on la taxa de pobresa és del 26,7%, i molt pitjor que la mitjana europea, que se situa en el 21,6%. Un dels factors que expliquen que l’índex AROPE es dispari a Catalunya és l’atur, que l’última enquesta de població activa situa en el 22%.
L’enquesta de condicions de vida és una obra basada en informació de fins a 10.000 persones obtinguda en el marc de més de 4.235 entrevistes -amb l’1% de marge d’error-. I dibuixa com la crisi ha colpejat durament la societat catalana. Sobretot, en els menors d’edat, alguna cosa sobre el que el tercer sector fa mesos i mesos que alerta: la pobresa infantil requereix d’atenció urgent perquè Catalunya s’hi juga el futur, repeteixen entitats com la Taula del Tercer Sector, Fedaia, Creu Roja i Càritas. En l’enquesta es veu clarament en la taxa de risc d’exclusió: si en de la mitjana de la població és del 21,9%, en els nens es dispara fins al 28%.
I una altra dada impensable fa uns anys, en època de bonança: les persones majors de 65 anys han deixat de ser la principal franja castigada per la pobresa (el seu risc d’exclusió és del 18%), cosa que només s’explica perquè la situació de seus fills i néts és tan dolenta que, tot i mantenir les seves febles pensions, els superen en ingressos. “En no baixar les seves pensions, la seva situació no empitjora i hi ha un volum de nova població pobra que els ha desplaçat”, va subratllar ahir un dels directors de l’estudi, el sociòleg de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Sebastià Sarasa.
La foto també mostra grans desigualtats territorials. Així, si la renda mitjana anual disponible a les llars catalanes és de 27.226 euros, en àmbits com les comarques de l’Ebre no arriba ni els 22.000 euros, a Lleida i el Pirineu no arriba a 25.000 i en les comarques de Girona és de 25.276 euros . A l’àrea metropolitana la renda supera la mitjana (28.900 euros anuals per llar), una xifra que supera sobretot la ciutat de Barcelona: 29.665 euros.
Resulta interessant veure com, tot i tenir uns ingressos menors, en zones com les comarques de l’Ebre i el Pirineu la meitat de les famílies responen que arriben amb facilitat a final de mes. Encara falta analitzar les dades amb major deteniment, van explicar els autors de l’estudi durant la presentació al CCCB, una de les hipòtesis que poden explicar aquesta paradoxa és que fora de l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha bosses de pobresa concentrada.
“La pobresa està canviant molt”, va reflexionar el professor Sarasa, que, com a exemple d’això, ha reconegut que actualment l’índex de pobresa està disparat, alhora que la renda disponible de les famílies dobla la de la dècada de 1980. “Ens esperen moltes hores de mirar les dades amb deteniment i creuar-les”, va dir.
La delegada d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha reconegut la “cruesa de la realitat que mostra l’enquesta” i va posar en alerta als 311 alcaldes de la província de Barcelona: “Haurem de deixar de fer coses per fer-ne d’altres, per fer l’imprescindible”, els va advertir.
L’única dada positiva que dóna l’enquesta és l’increment de persones amb problemes de mobilitat que reben ajuda de familiars o entitats (“s’ha de veure si és conseqüència de la llei de dependència”, va analitzar Sarasa) i la sensació de benestar dels ciutadans respecte a l’entorn on viuen. Per exemple, la sensació d’inseguretat ha caigut des del 2006 (del 9% al 6%), quan la corporació municipal va realitzar l’última enquesta d’hàbits i condicions de vida.
