He escoltat uns talls televisius de la intervenció de Duran Lleida en el Fòrum Barcelona Tribuna. Estem en campanya electoral i cal preparar-se per qualsevol eventualitat retòrica i populista. He anat al text del discurs i he trobat que Duran va parlar del problema de la immigració opinant que hi ha més immigrants dels que hi hauria d’haver. Ha optat per un discurs poc humanista en indicar que per a les persones que viuen en zones acomodades la immigració pot no ser un problema, però sí que ho és, segons ell, per a qui veu que al seu bloc d’habitatges “han començat a arribar immigrants i el valor del seu pis ha caigut”.
Em sembla poc elegant relacionar la immigració amb el valor dels pisos sense fer esment del que han aportat els centenars de milers de persones que han arribat al nostre país en els últims deu anys.
No ha ofert solucions sinó que s’ha sumat al carro de les retallades i sembla que estava dient que també cal retallar la immigració. S’ha limitat a que la responsabilitat que hi hagi més immigrants dels necessaris és que el PSOE i el PP, particularment els socialistes, no han sabut afrontar amb rigor l’efecte crida. Quines propostes ofereix el senyor Duran, les desconec.
Però m’ha sorprès el to de les seves declaracions sobre immigració en un partit com el seu en el qual la persona, independentment de les seves creences, procedències o ètnies, està per sobre de qualsevol altra consideració. Penso que la visió antropocèntrica d’Unió està molt per sobre d’un grapat de vots. El fet que hi hagi partits que utilitzin la immigració electoralment no hauria de temptar el líder d’un partit com Unió Democràtica de Catalunya.
He consultat el que diu Tzvetan Todorov sobre la immigració. El filòsof d’origen búlgar consolidat a París des de fa gairebé mig segle diu que “avui l’amenaça són els estrangers, els immigrants. Si són musulmans, doblement. Perquè no són ni europeus ni cristians. El greu és que la dreta tradicional, per tallar el pas a l’extrema dreta, còpia els seus programes. Aquesta por als immigrants, a l’altre, als bàrbars, serà el nostre primer gran conflicte al segle XXI. ”
Hi ha un altre dada interessant que es reflecteix en l’informe d’Eurostat de 2010 en el qual es diu que mentre que la població a Europa amb prou feines ha crescut un 25% en 50 anys, la mundial ho ha fet en un 130%. La taxa de la UE es situa per sota dels Estats Units (70%) i fins i tot del Japó (35%). Sí el Japó, l’Índia, Indonèsia, Mèxic o Turquia han triplicat el nombre dels seus ciutadans en el mateix període. S’espera que per al 2025 Europa deixi de tenir augments de població, fenomen que es reproduirà a nivell mundial per als estats del G-20 al voltant de meitat d’aquest segle. Queden 15 anys, doncs, perquè saltin totes les alarmes.
El polític, ara i sempre, sap administrar les pors. La vulnerabilitat i la incertesa humanes constitueixen el fonament de tot poder polític. Els poders reivindiquen autoritat i reclamen obediència, a canvi de tot això prometen als ciutadans protecció efectiva contra aquestes dues desgràcies de la condició humana, la por i la incertesa.
Seria d’agrair que Duran Lleida no s’apartés dels paràmetres humanistes del seu partit. O que proposés solucions.
