Raimon Obiols: L’apunt del dia/91 (Icones 7: John Cornford, la fe i el vers en un sol acte)
Icones 7 (John Cornford: la fe i el vers en un sol acte)
19 d’abril de 2023
(Carta de John Cornford, agost de 1936).
És impossible no mitificar el poeta John Cornford; no veure’l com un heroi tràgic, homèric. Era tot just un noi de vint anys quan va arribar a Barcelona el 8 d’agost de 1936. Havia passat tres anys a Cambridge, on als divuit anys es graduà en història, al Trinity College (i encara havia trobat temps per escriure poesia i «dedicar catorze hores al dia a la política», segons recordava un condeixeble).
Quan esclatà la nostra guerra civil, va venir immediatament. Volia escriure sobre el que succeïa, però dies després va escriure al seu pare: «Després de tres dies a Barcelona, m’ha quedat clar, primer, que la situació és molt greu; segon, que un periodista sense conèixer ni una paraula d’espanyol és inútil. He decidit unir-me a les milícies“.
Anà a allistar-se a l’Hotel Colon (aleshores la seu del PSUC), a la Plaça de Catalunya de Barcelona, i, com explicava anys després un company seu, hi va trobar «uns alemanys amables però molt estrictes, que havien après de Bismarck i dels anys d’exili que calia tenir a punt i en tot moment els papers necessaris. Li van dir que no podia unir-se al grup Thaelmann ni a cap altra unitat de voluntaris estrangers organitzada pel PSUC, fins a tenir algun document o algú conegut que l’avalés». No va voler esperar i s’uní a les milícies del POUM, al front d’Aragó.
A la tardor emmalaltí, passà unes setmanes a l’hospital i tornà a Anglaterra, on aprofità per persuadir alguns dels seus amics perquè marxessin amb ell a lluitar a Espanya. Un d’ells, Bernard Knox, ho recordava així :«volia reclutar una petita unitat britànica que donés exemple d’entrenament i disciplina (…) Em va demanar que m’hi unís i ho vaig fer sense pensar-m’ho dues vegades».
Va reclutar dotze amics, i s’incorporaren a les Brigades internacionals, a Albacete. El novembre eren a Madrid, on Cornford fou ferit al cap. El desembre va tornar a la primera línia, on ja s’havia format un batalló britànic. Morí en combat a Lopera el 27 de desembre de 1936, el dia que complia vint-i-un anys.
Bernard Knox també fou greument ferit. Caigut a terra i amb molta sang brollant, va pensar que es moria: “Estava consumit per la ràbia: una ràbia furiosa i violenta. Per què jo? Tenia només 21 anys i amb prou feines havia començat a viure la meva vida”. Va sobreviure i es va convertir en un professor de grec a la Universitat de Harvard, on dirigí el Centre d’estudis hel·lènics de 1962 fins a la seva jubilació, el 1985 (va morir el 2010). Del seu amic Cornford deia que era “la persona més extraordinària que mai he conegut. Potser perquè pensava i actuava amb una determinació ferotge».
Al front d’Aragó, Cornford va escriure un poema que José Agustín Goytisolo va traduïr anys després:
A Margot Heinemann
Alma del mundo desalmado,
alma mía, tu recuerdo
es el dolor que siento en mi costado,
la sombra que ensombrece cuanto veo.
Al atardecer se alza el viento
a recordarnos que el otoño viene,
yo, yo tengo miedo a perderte,
y tengo miedo a mi miedo.
Camino de Huesca, en el último tramo,
última barrera para nuestro honor,
tan tiernamente pienso en ti, mi amor,
como si tú estuvieras a mi lado.
Y si la suerte acaba con mi vida
dentro de una fosa mal cavada,
acuérdate de toda nuestra dicha;
no olvides que yo te amaba.
(« Heart of the heartless world, / Dear heart, the thought of you / Is the pain at my side, / The shadow that chills my view. / The wind rises in the evening, / Reminds that autumn is near. / I am afraid to lose you, / I am afraid of my fear. / On the last mile to Huesca, / The last fence for our pride, / Think so kindly, dear, that I / Sense you at my side. / And if bad luck should lay my strength / Into the shallow grave, / Remember all the good you can; / Don’t forget my love»).
Anys després, a La memoria y los signos (1960–65), José Ángel Valente li dedicà el poema John Cornford 1936. Un fragment diu:
Así estás igual a ti mismo
con la pasión que aquí te trajo.
Un solo acto de vida y muerte,
la fe y el verso en un solo acto.
P. S. 1- El primer vers del poema de Cornford, «Heart of the heartless world» («Cor d’un món sense cor», que Goytisolo traduí bellament per «Alma de un mundo desalmado») ve de Marx: «La religió és el plany de la criatura oprimida, el cor d’un món sense cor i l’ànima d’unes situacions sense ànima».
P.S. 2 – A «Las armas y las letras», Andrés Trapiello, cita malament Cornford, amb certa sorna amarga: «Lo dijo John Cornford, prometedor poeta que perdería la vida en esta guerra con veintiún años: “This is a fine war”. Una guerra bonita».
Cornford va dir exactament el contrari: « No wars are nice, and even a revolutionary war is ugly enough».Trapiello l’hauria d’haver transcrit fidelment: «Ninguna guerra es bonita, e incluso una guerra revolucionaria es muy fea».
