Lluís Bassets: Front Nacional

El Front Nacional és el millor regal que se’ls pot fer als indepes. I el regal òptim, sublim, seria que se s’hi sumessin els socialistes. Albert Rivera, que és molt astut, sap al que juga. Els bons polítics dominen els escacs i ell està ja en la quarta o cinquena jugada. La seva proposta de pacte contra la Via Catalana és la campanya del no a una consulta i fins i tot la direcció de l’oposició espanyolista en una Catalunya que se’n va. Rivera vol fer amb Alicia i amb Navarro el que Junqueras ja està fent amb Mas i Duran. Menjar-se’ls. I el més saborós és que els mossos, PP i Convergència, semblen encantats de que els devorin.

L’espanyolisme arcàdic, ansonista i “pedrojotero” levita amb Rivera perquè serveix per atiar als socialistes i a Unió, sense adonar-se que el líder de Ciutadans està en una altra cosa, merament electoral. La independència de Catalunya, aquest impossible segons González, dóna de menjar a molts dels que estan a favor però també dels que estan en contra. Els que sincerament pensin que Catalunya no ha de constituir-se en un Estat independent haurien de dedicar-se, sobretot, a oferir alguna alternativa a l’actual estatus quo. Si la independència és impossible, també ho és que les coses es quedin tal com estan.

Això ens condueix a la que ja es coneix com a Tercera Via, un altre impossible segons els indepes i també segons el Front Nacional. Ja van tres. De moment recordar que és la que van recomanar el Financial Times i The Economist, el que propugnen Duran i Rubalcaba, i el que esperen tots els nostres socis de la Unió Europea i les institucions de Brussel·les. També la senyora Merkel, cura, a la qual li interessa sobretot una solució que no acabi contribuint a la malversació dels diners de tots els europeus.Aquí la única qüestió que s’ha de sotmetre a discussió és si ha de seguir l’escalada verbal en les apostes dels dos pols radicalitzats, el pol independentista i el pol del Front Nacional, o si ha de començar d’una vegada i de veritat el diàleg, en el que cada part escolti a l’altra i intentin juntes trobar una sortida. Rajoy i Mas estan per la feina sobre el paper, però de moment parlen sense escoltar-se, amb taps a les orelles.El PP té tendència a creure que són els nacionalistes els que han pujat a la parra i que són ells mateixos els que s’hauran d’esforçar per trobar un camí per baixar. Els nacionalistes catalans i molts catalans que no són nacionalistes pensen, per contra, que el gran embolic l’ha provocat el PP amb la seva actitud davant Catalunya des de la campanya de recollida de signatures contra l’Estatut, el recurs davant el Constitucional i el boicot els productes catalans, i que haurà de ser per tant el PP qui ara ho desfaci.

A la vista de totes duess anàlisis està clar que només es posaran d’acord el dia en què decideixin responsabilitzar-se conjuntament de la sortida d’aquest carreró taponat sense mirar enrere ni dedicar-se a donar les culpes a l’altre. De moment, estem encara molt lluny, de manera que fàcilment seguirà l’escalada i ens anirem apropant al temible i misteriós moment que es coneix sota el nom metafòric de xoc de trens.

Bloc de Lluís Bassets a El País